Les ridícules pretensions del Nàpols i del Madrid, que pressionen la UEFA per no jugar la tornada dels vuitens de la Champions a Barcelona i a Manchester, delaten la desesperació del que se sap per darrere en l’eliminatòria i mira de jugar totes les cartes possibles. Podria sembla una posició legítima pensant en la salut dels jugadors i en el risc de contagi, però no ho és per un doble motiu. En primer lloc, perquè Nàpols i Madrid sí que van disputar el partit d’anada al seu terreny de joc, i jugar la tornada en terreny neutral implicaria una asimetria encara superior a la del fet que Barça i City no tindran públic a les grades. La legitimitat també queda en qüestió perquè la raó de fons decau immediatament. Barcelona és com a mínim tan segura com Nàpols –mascareta obligatòria, restriccions a l’activitat– i encara més per a un equip de futbol que, tant si vol com si no vol, estarà pràcticament en una bombolla estèril i només trepitjarà zones amb desinfecció constant. I què dir dels suposats recels del Madrid respecte a Manchester. La capital espanyola, amb una gestió més que sospitosa de la informació sobre les seves xifres de la pandèmia, no té gaire de què presumir i, a més, el Madrid podrà gaudir de les mateixes mesures de protecció que el Nàpols.

Queda l’ètica. Nàpols i Madrid, descarregant aires d’inseguretat sobre Barcelona i Manchester. Ventiladors encreuats escampant porqueria justament des dels tres estats de l’Europa Occidental que han gestionat pitjor l’emergència sanitària, els que compten més desenes de milers de morts i que assenyalen les vergonyes dels altres per tapar les pròpies misèries. Si les insinuacions d’inseguretat ja són indecents quan s’adrecen als fluxos turístics, aplicades a un circuit tan elitista i controlat com la Champions són directament insultants.

El Barça-Nàpols s’ha de jugar al Camp Nou i el City-Madrid, a l’Etihad. Qui guanyi, cap a Lisboa. Qui perdi, que comenci a pensar en la pretemporada.