L’Espanyol està donant cops de volant i, més que buscar una línia recta que el retorni a primera, apel·la a subterfugis per guanyar-se el dret de seguir a l’elit als despatxos. El comunicat en què demana l’anul·lació dels descensos té una melodia estrafolària i extemporània. El rubor i la vergonya de gran part dels aficionats blanc-i-blaus ha estat notable, i quan la teva parròquia aixeca la veu és que alguna cosa no funciona. A la vida cal saber guanyar i perdre, i l’Espanyol s’ha guanyat, de ple dret, estar a segona. El club argumenta que el seu comunicat està justificat pels moviments d’eixamplar el nombre de components a segona amb vista al curs vinent i que aquesta situació el perjudica. Arribat a aquest punt, el club considera que el millor és reclamar que no hi hagi descensos. Podria entendre aquest moviment si es fes d’una manera conjunta amb el Mallorca i el Leganés, els altres dos equips que han baixat de categoria. Llavors, per què no es fa? Per què l’Espanyol dona ara la cara quan el que havia d’haver fet era plantar-se abans, quan era el club amb més infectats per la Covid-19. En aquell moment, i abans de la represa de la lliga, era el moment de fer pressió, d’aixecar la veu i defensar els teus drets. Però tothom (Espanyol inclòs) va preferir continuar la competició per aturar el cop econòmic. Aquest moviment, i sense el suport d’altres clubs, és una rebequeria i foc d’encenalls. Una cortina de fum per amagar el que de veritat importa: quin és el projecte per tornar a primera? Això és el que interessa ara i no moure’s pel fang i embrutar-se quan la partida ja està jugada. On vas, Espanyol? Què estàs fent? I en què estàs pensant? Faràs 120 anys d’història aquest octubre, i el que necessites és reforçar la teva centenària imatge, no a cop de comunicat, sinó fent un projecte esportiu i construint un relat digne de la teva història. Avui has fet una passa enrere posant la cirereta a un curs nefast, i no t’ho dic jo, sinó els teus aficionats.