La represa de la Champions deixa fora del Top-8 de Lisboa el Madrid. Res que no es pogués preveure, després del 1-2 a favor del City al Bernabéu, per molt que hagin passat cinc mesos i que el Madrid sigui un dels equips més capaços d’extreure un plus de competitivitat. Però els blancs ja tenen la lliga, el trofeu que valoren més els entrenadors perquè acredita l’equip més consistent en un període llarg. Entre aquest coixí de seguretat –de doble gruix pel fet que el damnificat hagi estat el Barça– i l’esmolat equip de Guardiola, l’eliminació del Madrid no és cap sorpresa i serà de molt més bon gestionar que un hipotètic error del Barça que posi fi demà a la temporada dels de Setién sense cap trofeu per al museu.

Sent honestos, el Barça no és el favorit per guanyar la Champions. Però el format –tres knock out de 90 minuts– obre expectatives noves i favorables als equips no necessàriament de més talent però que saben combinar consistència al darrere i verí a l’àrea rival. Tampoc seria aquesta la definició que més escauria al Barça actual, però la flaire de competició imprevisible continua dominant. En tot cas, aquests seran tres actes dels quatre d’una obra que es representarà a Portugal. El primer és avui al Camp Nou amb un simple empat (1-1) com a resultat per defensar. El Nàpols ha acabat la Sèrie A en una trista setena posició –no té plaça en competició europea– però també sap que són 90 minuts sense una correlació de forces definida (cinc mesos després...) i que la pressió de saber que no hi haurà demà sense avui és, sobretot, per al Barça.