Grups estables i bombolles. El nou vocabulari de la tornada a l’escola que serà una realitat la setmana que ve amb la determinació anunciada pel govern que si s’ha de tancar algun entorn, l’escolar serà l’últim. L’aspiració és ensenyar, educar i formar de manera tan presencial com sigui possible. Però només les matèries curriculars. Les extraescolars estan molt tocades en la situació actual, perquè impliquen trencar els grups estables i compliquen la traçabilitat dels possibles positius.

Entre les activitats extraescolars, l’esport sempre ha tingut un pes enorme, tant si s’estructura al voltant del centre d’ensenyament com en els múltiples clubs esportius escampats per tot el país i que aixopluguen la seva activitat sota el paraigua de les federacions esportives. L’esport és una activitat que vol ser segura però que, a falta de concreció per part de cada federació o d’unes instruccions més concretes del govern, implicarà trencar per força els grups estables perquè als equips de clubs esportius es barreja mainada de procedència diversa.

A l’expectativa del que dictin els esdeveniments, és moment d’apujar la categoria i el prestigi de l’esport escolar. És el que segur que es pot fer amb els mateixos grups docents (i per tant, no trenca els grups), fomenta la igualtat de gènere, s’ha de poder practicar a l’aire lliure –menys risc de contagi– i resistirà al màxim una altra onada de coronavirus. Per tant, cal començar a percebre l’esport escolar com una autèntica eina educativa i formativa i allunyar-lo de la idea ancestral de maria, igualment com cal posar en valor la feina dels instructors d’esport a les escoles, sovint infravalorats quan en realitat la seva feina té una utilitat molt més educativa que estrictament docent. I, en un altre sentit, alliberar energia i tensió amb l’esport escolar en època de restriccions en el contacte social segur que repercuteix en l’atenció i la concentració... a l’hora d’aprendre matemàtiques.