L’EDITORIAL
Tebas-Rubiales: l’estúpida pugna per marcar paquet
Javier Tebas i Luis Rubiales continuen donant motius per engegar-los a dida. En un moment delicadíssim a tots nivells –no només l’esport, no només el futbol– continuen més pendents de les seves disputes pel poder, de marcar paquet. Ara l’un, ara l’altre. L’últim ha estat el president de la federació espanyola instant la prohibició que LaLiga programi partits divendres i dilluns. Si la seva jutgessa única ha intervingut en aquest sentit quan sap que el jutjat pot decretar unes noves mesures cautelars el 6 d’octubre –que permetrien tornar a jugar divendres i dilluns– és ben bé per fer una pura ostentació de poder. Per un mes.
Anant al fons de la qüestió, que la pugna entre dos personatges irreconciliables tapa: si la RFEF no té competició en dansa divendres ni dilluns, a qui pretén protegir oposant-se als horaris de Tebas? Si es queixés Jorge Garbajosa –el bàsquet sí que utilitza la franja de nit dels divendres– s’entendria. A quins aficionats diu defensar Rubiales, als que ja no poden anar als estadis pels protocols de la Covid-19 i s’ho miraran per televisió juguin quan juguin? Perquè si l’excusa és que l’endemà s’ha d’anar a treballar, s’entendria una prohibició dels dilluns, però no dels divendres.
L’ultradretà Javier Tebas està sota sospita per múltiples raons, però en un moment de fràgil equilibri econòmic, no té cap sentit retallar-li les franges horàries i obligar-lo a programar simultàniament més d’un partit. El conjunt de clubs integrats a LaLiga –de la qual Tebas només n’és el gestor– haurien de respirar alleujats per no haver perdut Messi. Però la venda drets d’imatge, que és el que aguanta el negoci, també es protegeix si cada partit té el seu horari diferenciat. En aquesta pugna sense sentit per veure qui la té més grossa l’únic que pot passar és que la pròxima venda de drets de televisió sigui a la baixa i causi un alt nombre de damnificats.