Endarrerrit, sota amenaça de suspensió... feien un pànic terrible els dilluns de descans del Tour i les proves PCR, sobretot a partir del moment que es va saber que l’equip que tingués dos positius se n’anava automàticament al carrer encara que tingués el del líder destacat.

Han passat els dilluns de descans i el Tour, els equips i els corredors poden dir amb orgull que –amb la curiosa i sorprenent excepció del seu director, Christian Prud’homme– s’han sabut protegir, que ningú s’ha infectat i que el podi i l’ordre dels que acabaran diumenge a París el determinaran les cames de cadascú i el que li aguanti l’equip, sobretot demà i dimecres transitant pels Alps a més de 2.000 metres, sense ignorar la contra rellotge de dissabte. Com ha de ser.

El ciclisme es disputa a l’aire lliure i en espais oberts, però no per això està exempt de risc de contagi. Baixant de la bicicleta, els equips se’n van als hotels i si bé és relativament fàcil aïllar els corredors, amb la resta de personal dels equips no passa el mateix. I, com ja es preveia, tampoc ha estat possible evitar completament les concentracions de públic a les arribades i punts significatius del recorregut.

On és, doncs, la clau de l’èxit? A banda del respecte a les mesures d’autoprotecció, el Tour ha procurat no transitar per zones de gran densitat de població, on el coronavirus troba més facilitats per proliferar. I, sobretot –i aquest és un avís seriós per a la Vuelta prevista del 20 d’octubre al 8 de novembre, ja amb temperatures més baixes– l’estat francès ha aconseguit tenir molt més a ratlla la pandèmia que l’estat espanyol, ja d’entrada més tendent a la indisciplina individual i més veient el mal exemple dels responsables polítics de Madrid i el seu govern autonòmic. El pròxim repte de França és Roland Garros, que arrenca dilluns.