L’EDITORIAL
El vot de censura s’ha d’implementar
Fets que semblen incompatibles, actituds aparentment contradictòries, en realitat no tenen per què ser-ho. Però avui el vicepresident Jordi Cardoner beneïa, agraïa i es felicitava de l’exercici vital i democràtic que representa el vot de censura, quan dimarts passat el club presentava una denúncia a la Guàrdia Civil per intentar aturar el procediment ja que creu que s’han pogut donar com a vàlides firmes falsificades. I aquesta sí que sembla una contradicció en tota regla.
Ja s’havia filtrat el descontentament per la feina del president de la mesa del vot, Josep Maria Vallbona, designat per la federació catalana. La denúncia s’ha d’entendre, per tant, com una conseqüència d’aquest malestar.
Novament, falten explicacions. Ara que s’ha acabat el recompte –per cert, amb gairebé 3.000 firmes vàlides més que el mínim preceptiu– cal que Vallbona –en principi, l’únic integrant de la mesa que no és de part– parli, es defensi i si cal, assenyali. No es pot anar al vot de censura amb cap sospita de frau massiu. Però també costa de creure que tots els integrants de la mesa hagin estat tan babaus per no detectar una quantitat ingent de firmes falsificades. La denúncia del Barça afecta 300 signatures, però hàbilment estén la sospita a tot el procés a través d’altres paquets de firmes que s’han considerat vàlides.
Un vot de censura, que pot acabar amb la destitució de tota una junta directiva, president inclòs, és un procés de màxima transcendència. Per tant, se li ha d’exigir garantia absoluta. Però a @MesQueUnaMoció no li ve de 300 firmes. En va presentar 20.687, li’n calien 16.521 i en té 19.380 de validades. 1.307 nul·les, un 6%, que és un percentatge lògic en un procés amb voluntat de ser seriós. No arribar al llindar representaria anul·lar un 20%. I una de cada cinc firmes no vàlides donaria forma a un frau massa evident que deixaria en mal lloc els precandidats i en general tots els que han impulsat el vot.
Sense discussió: cal anar a les urnes amb pulcritud i sense ombres de sospita. Però no sembla proporcionat intentar diferir-les per 300 firmes quan n’han sobrat 3.000. Ni estirar el temps que més cap a l’hivern i amb la Covid-19 campant pel país, potser es passen dies i s’empenyen mesos.