L’EDITORIAL
Ineptitud i discriminació en la supercopa
En aquesta capçalera, que ja dedicava portades a l’esport que practiquen les dones quan aquest encara era residual, continuem proposant-nos anar més enllà d’un tracte equitatiu i contribuir que l’esport de les dones escurci les distàncies amb el dels homes. Per posar exemples ben recents, les nostres portades en paper de dies tan significats com Nadal i el primer número del 2021 parlen per elles mateixes: van ser per a Sandra Paños i Aina Cid. Però avui ens han furtat una altra possibilitat i el responsable directe és la federació espanyola de futbol, que ha tingut la brillant idea –no és seva, d’un parell d’anys ençà va proliferant– de programar la supercopa masculina i la seva corresponent femenina el mateix dia i, a més, amb dos equips del mateix club jugant un rere l’altre... en estadis diferents. Diumenge, també les dues finals.
El resultat, ben conegut: no només l’equip femení del Barça no ha pogut obrir portada –és problema de L’Esportiu, es pot dir, i amb raó– sinó que els aficionats culers que volien seguir els dos partits, o bé s’han perdut la pròrroga i els penals de l’Atlético-Barça (començava a les 19h) o bé la vibrant primera meitat del Real Sociedad-Barça (21h). Com si la pròrroga i els penals fossin circumstàncies alienígenes. La ineptitud de la RFEF –la superposició d’horaris i la de dos equips del mateix club– és doblement estrident, i tenia solució. En aquest cas, Javier Tebas no hi pinta res.
Sobre el paper, que es programin campionats, tornejos i fases finals de competicions al mateix temps es fa per potenciar la visibilitat dels femenins, però és molt discutible que els resultats siguin els buscats. Agrupar competicions en una mateixa seu pot tenir sentit pensant en la difusió audiovisual, perquè simplifica infraestructures i conté costos. Però la realitat social és la que és i en la majoria de casos la competició femenina continua tapada per la masculina, amb les supercopes de futbol com a paradigma. Situar l’Atlético-Barça –tot i ser el millor partit d’equips femenins que es pot veure a l’estat– al costat d’un impacte mediàtic tan potent com el Real Sociedad-Barça masculí és mantenir l’esport femení en segon terme. No sobren les dates lliures, però per treure’l de l’anonimat, res com ubicar-lo en dates d’aturada per partits de seleccions, per exemple.
L’altra qüestió que acaba de retratar la RFEF és el VAR. La màxima categoria femenina del futbol estatal no té aquest suport. Pel seu cost i perquè alguns equips de la lliga juguen en instal·lacions encara precàries per suportar tanta tecnologia. Però l’estadi dels Jocs Mediterranis ja té la instal·lació de VAR perquè hi juga l’Almeria, i no haver-ne fet ús en nom de la falta de costum dels equips arbitrals és una discriminació intolerable, a banda que probablement hauria canviat el signe del partit.