L’EDITORIAL
L’estat d’ànim, el dotzè jugador del Barça
La plantilla del Barça és limitada. D’efectius i, en alguns casos, de talent, d’experiència o de totes dues coses alhora. Pot guanyar la copa o pot quedar fora de la final perquè el Sevilla, si bé no té Messi, no seria un equip coix. Pot eliminar el PSG en els vuitens de la Champions o quedar fora dels quarts per primera vegada en 14 temporades. Difícilment guanyarà la lliga, tot i que queden 17 partits. Té unes limitacions objectives que són similars a les de principi de temporada i que no s’han pogut corregir amb incorporacions al gener però que es podran pal·liar a mesura que les lesions remetin i els damnificats es reincorporin.
Però el Barça, en una de les temporades institucionalment més feixugues de la història (pandèmia, crisi econòmica, eleccions no previstes...) té ara mateix dos arguments diferencials respecte a l’inici de temporada.
El primer actiu sobrevingut és Messi. Sobrevingut, sí, perquè el seu inici de curs va acusar la ressaca de l’estiu. Però ara que Messi ha fet la digestió d’aquell fastigueig, torna a ser el millor del món i, a més, fa tot l’efecte que les maniobres de desprestigi cap a ell i el club que s’han produït en les últimes setmanes han aconseguit l’efecte contrari: l’han fet emprenyar. I Messi emprenyat (que en el seu cas vol dir motivat per transformar totes les seves energies en victòries) és mal negoci segur per als rivals. I Messi motivat arrossega la resta de l’equip, i de quina manera.
L’altre element que allunya el Barça del febrer del Barça de la tardor és tan poc científic com determinant: l’estat d’ànim té una influència decisiva en la dinàmica del Barça. Avui hem publicat un estudi que detalla com l’equip de Koeman s’entortolligava amb un resultat inicialment advers i com s’hi sobreposa ara, fins al punt d’haver-se especialitzat en remuntades. Això és possible per l’acoblament del grup i, sobretot, per l’increment de l’autoestima de jugadors com Messi, Pedri, De Jong, Alba, Araujo... fins i tot de Dembélé o Griezmann. Ara hi ha confiança plena per intentar una aventura al camp sabent que sortirà bé quan a l’octubre, el mateix gest tècnic, canvi d’orientació o desequilibri s’encaminava al fracàs. I l’estat d’ànim, aquest concepte tan complicat de mesurar, és el que fa créixer més un equip.