L’EDITORIAL
La Champions que pot guanyar el Barça i la sanció estúpida a Mapi León
S’espera amb expectació pels primers dies del mandat de Joan Laporta les primeres decisions sobre l’estructura de responsabilitat directiva que tindrà l’equip de futbol femení del Barça. Hi ha expectació perquè, d’una banda, es tracta d’un dels equips top d’Europa i, de l’altra, perquè ara que s’ha aconseguit un equip sòlid, efectiu i de perspectiva llarga i endreçada, si hi hagués grans canvis s’haurien d’explicar molt bé.
I mentrestant, el Barça ja sap quin és el camí que haurà de seguir camí de la final. Si supera el City –amb l’handicap que cap dels dos partits els jugarà al Johan Cruyff per les restriccions d’entrada a les persones procedents del Regne Unit– molt probablement es trobarà el gran rival a abatre. l’Olympique de Lió. Un equip de potencial descomunal –campió en set edicions, les cinc últimes consecutives– , l’autèntica bèstia negra del Barça. Però si les blaugrana volen ser campiones, val més que es mentalitzin que no poden esperar que un altre equips els faci la feina d’eliminar l’Olympique. L’únic que ho podria fer seria justament el que s’entreveu com el seu rival als quarts, el PSG, amb el qual l’equip de Lió es jugarà aquesta setmana el títol de lliga francesa. El PSG domina d’un punt, i hoha fet construint el seu potencial sense necessitat d’anar a erosionar el seu gran rival, l’Olympique. Malgrat tot, aquest fet dona idea del seu potencial. A Europa, però, l’ofici i l’experiència de jugar (i guanyar) finals té molt pes i aquesta qualitat la continua gaudint l’Olympique més que cap rival.
En un altre àmbit, deslligat de la Champions però no del Barça, causa estupor la sanció de quatre partits a Mapi León. La blaugrana va protestar en considerar-se víctima d’una injustícia –expulsada per un penal molt discutible contra el Madrid– i també defensant el seu rival d’aquell dia: “A mi em faria vergonya. Avui m’ha tocat a mi, però és una rere l’altra. L’altre dia van anul·lar dos gols que eren vàlids a l’equip que avui ha estat el nostre rival. Però per què hem de millorar, no?” Ho va fer com a arguments per reclamar millores en els arbitratges i en les ajudes als col·lectiu arbitral. I no es va expressar a crits, damunt la gespa, sinó en una piulada reflexionada. León és un baluard de la selecció espanyola i no ha manifestat res que abans no hagin dit altres col·legues homes, però ja se sap que amb les dones s’hi atreveixen més. Enlloc de sancionar-la, seria més productiu llegir-la i treure’n alguna conclusió.