L’EDITORIAL
Llarga vida a la Volta
Demà comença a Calella l’edició número 100 de la Volta Ciclista a Catalunya, una marca ben consolidada en el calendari ciclista tot i les vicissituds que més sovint del que seria d’esperar l’han tingut entre les cordes. Aquesta edició tan rodona no se’n salva. De fet, és la que estava al calendari del 2020, que va quedar triturat per la pandèmia. Rubèn Peris, l’home clau per mantenir viva la cursa en les últimes dècades, ho diu a aquest diari: “Hem passat de demanar al públic que vingués a veure les sortides i les arribades a demanar que no vingui ningú”. Un contrasentit que només es pot suportar per l’esperança que sigui una restricció temporal, una molesta, insidiosa i llarga conjuntura.
Sense públic a les sortides i arribades i amb els equips encapsulats des dels hotels a la carretera i de la carretera als hotels, el consol que queda és que la cursa es pot portar a terme i es pot seguir en directe, a distància, amb més cobertura televisiva que mai. Amb diversos guanyadors a la línia de sortida (Valverde, Quintana, Dan Martin, Porte) i altres corredors de potencial inqüestionable com els germans Yates, Carapaz o Marc Soler al costat de llegendes com Froome o Sagan. Si la Volta manté la tendència vista aquest 2021 en altres curses com la París-Niça o la Tirrena-Adriàtica en què tothom vol guanyar i ningú ve a preparar-se per les grans cites, estarem a davant d’una de les millors voltes d’una setmana que es pot trobar en el calendari ciclista.
Continua sent un petit misteri i una gran incongruència de país que la Volta visqui periòdicament episodis crítics que posen en dubte la seva viabilitat econòmica i que hagi de ser el govern qui la rescati per absència del sector privat tan actiu per patrocinar altres esdeveniments. No cal pensar en els Emirats Àrabs per adonar-se que mig món sospiraria per una cursa d’aquest nivell, amb alta muntanya al costat del mar, Barcelona i el sempre perillós Montjuïc i una varietat de carreteres inesgotable. Peris, benèvol i fugint de polèmiques, diu que les peripècies per assegurar la continuïtat formen part de la grandesa de la Volta. No és cert. Hi ha una sèrie d’esdeveniments esportius que si Catalunya fos el que hauria de ser i no el que és encara, es considerarien assumpte d’estat, i la Volta n’és un.