L’EDITORIAL
Eufemiano Fuentes: la punta de l’iceberg de les clavegueres de l’esport
És el Villarejo de l’esport. La punta de l’iceberg de les clavegueres esportives, que disposa de material per empastifar esportistes, dirigents esportius i possiblement responsables institucionals. Els que el van contractar i, amb sort, els qui van donar la instrucció de contractar-lo. A Eufemiano Fuentes van intentar apartar-lo de la circulació amb l’operació Port el 2006, amb més èxit que amb el comissari Villarejo, probablement perquè un policia domina més bé que un metge el procediment per convertir la informació en poder. Però no ho van aconseguir del tot, i mentre visqui quedarà l’esperança de poder aclarir si rere la seva trajectòria hi havia també raons d’estat, dopatge d’estat.
A priori, l’entrevista de diumenge a La Sexta tenia un potencial informatiu enorme, i al capdavall, fora de mantenir (relativament) l’enigma sobre les seves col·laboracions amb el Madrid, la gran novetat és l’aparició de Fermín Cacho, campió olímpic de 1.500 m el 1992, com a suposat intermediari de l’administració Zapatero per aconseguir que Eufemiano Fuentes preparés els olímpics espanyols per al 2008. Tot, abans que esclatés l’operació Port.
Eufemiano, absolt de delictes contra la salut pública –no se’l va poder acusar de dopatge perquè aquest delicte no existia– és dels personatges que planteja una paradoxa permanent i gairebé irresoluble: d’una banda, disposa d’informació privilegiada, d’interès públic indiscutible i de gran utilitat per desemmascarar pràctiques corruptes i fer caure els seus responsables, per poderosos que siguin. Però d’altra banda, no es pot obviar que aquests personatges utilitzen, manipulen i administren aquesta informació amb la finalitat bàsica de protegir-se personalment. Que ara que totes les seves actuacions haurien prescrit continuï callant o despistant delata que la seva força és el que sap i calla.
El dopatge és més vell que anar a peu. Sempre ha consistit en el mateix: millorar artificialment el rendiment esportiu amb pràctiques que, fins que són prohibides, no estan perseguides. Qui no disposa de mitjans ni talent per desenvolupar tècniques pròpies, se’n va allà on les apliquen i n’aprèn. Com va fer Eufemiano Fuentes als blasmats països de l’antiga Europa de l’est. Els tramposos sempre van un pas al davant de la llei.