Koeman mereix continuar? Els fets són clars i diàfans: va prendre una entitat abocada al naufragi on el seu capità i millor jugador de la història es quedava a contracor després d’una guerra personalista amb el causant d’aquest cataclisme, a més, per allò tan català d’allitar-se amb les pròpies desfetes, tampoc hi havia un duro a la caixa, les sospites de malversació deterioraven la directiva i Suárez anava a un rival directe amb la motivació faltada els darrers anys a Can Barça. En fi, molt engrescador tot plegat, com per continuar cuidant vaques a prop dels llacs de Covadonga.

Ara, vuit mesos després de la seva arribada, Messi somriu, Dembélé sap on és Barcelona, Griezmann ha recordat el seu ofici, i el més important, Koeman ha gestionat un canvi generacional que assegura el futur esportiu immediat. No es pot demanar més, i tot això, amb una final de copa per davant, amb opcions reals a la lliga, i una ratxa d’una volta amb una puntuació parcial digna dels anys de Guardiola. Es mereix la continuïtat? Números en mà i fets objectius sobre la taula, és insultant que aquest debat estigui a l’ambient: Koeman ha tractat un moribund i li ha fet un Benjamin Button en temps rècord.

De totes maneres, el Barça és més club perquè és neuròtic i sempre sobrevola una reflexió sobre la pròpia identitat, per tant, el pragmatisme no necessàriament ha de prevaldre amb una decisió com aquesta, i més, tenint en compte l’arribada de Laporta a la llotja i amb ell, una suposada inversió dels paràmetres de funcionament del club. Així doncs, hem de respondre la següent pregunta: tenia pensat Laporta donar suport a la continuïtat de Koeman després de la derrota a Cadis a principis de desembre? Aquí hi ha la clau de volta de tot plegat, i les seves opcions són només dues: o estàs construint el futur amb Koeman perquè te’l creus, o d’altra banda, el mantens perquè no vols prendre una decisió impopular en pro del teu projecte. No ho sé, jo no tinc la resposta, però és cert que Laporta mai ha tingut por d’anar contra les opinions escrites, i això, la veritat, em fa ser optimista.