L’EDITORIAL
Florentino revalida càrrec sense urnes: no es podia saber...
En una versió del segle XXI de la comèdia Atado y bien atado, Florentino Pérez tornarà a ser president del Madrid quatre anys més... i en seran 22 repartits en sis mandats. Al president Pérez se li ha de reconèixer que s’ho sap muntar bé. Aquesta vegada tampoc haurà de passar per les urnes com a conseqüència de la modificació estatutària que pràcticament el blinda en el càrrec mentre decideixi anar-se presentant perquè, dels pocs que podrien rivalitzar amb ell, ni tots fa 20 anys que són socis ni encara menys tenen la capacitat d’avalar els 120 milions que representen el 15% del pressupost pel sol fet de presentar-se. El Madrid, el govern de la seva comunitat autònoma i el de l’estat del qual és capital, tots exemples fantàstics d’una vida democràtica plena.
Un cop enrabiats, lamentats i plorats, tornem a la realitat. I aquest principi ens avisa: compte amb Florentino. El Madrid, amb tots els avantatges i privilegis derivats de la seva rància i casposa però poderosa llotja, però també amb visió de futur, tindrà un estadi per estrenar a punt pel dia que el públic hi pugui tornar massivament. Un estadi, o una màquina de fer bitllets, que li permetrà a curt termini ser el club de futbol que factura més del món. I tot això, sense cost esportiu, perquè és el campió de lliga 2019/20, el màxim favorit per revalidar el títol i a més, té un peu a les semifinals de la Champions. Tot plegat, sense esvair del tot –més aviat el contrari– la sensació que en sobre enfrontaments amb els rivals directes sempre plana un arbitratge o un VAR amb pòsit blanc.
El moment de fer comparacions amb el Barça ja ha passat. Ara no porta enlloc. Prou feina té Laporta a construir un projecte esportiu amb unes bases econòmiques no ja sòlides sinó simplement factibles, i a refer una imatge del Barça com a club respectat i influent tots els estaments com per entretenir-nos en el joc de les diferències. Sí, són moltes, i de Laporta, del seu equip, del seu enginy i encert depèn que aquestes diferències s’escurcin en el mandat que arrenca ara. Però, de moment, dissabte hi ha una final, el Barça la juga i el Madrid no. Tot èxit ajuda, ni que sigui només una copa.