La ruïna europea del Madrid no ve de l’eliminació en semifinals de la Champions –un resultat ben digne, millor que el del Barça–, prové de la falta de capacitat competitiva contra el Chelsea, que si hagués arreplegat els blancs als vuitens els hauria fet fora igualment, amb danys més importants. L’equip de Zidane no s’ha ni acostat a la final de copa, però pot competir per la lliga gràcies a la desinflada de l’Atlético i als generosos obsequis del Barça, que li ha subministrat sis punts en els dos enfrontaments directes i l’ha mantingut amb vida quan ha ensopegat amb el Granada i l’Atlético.

Al Madrid li queda la lliga. Va segon, empatat amb el Barça, amb un calendari més exigent que el de l’Atlético, que té dos punts més. Acaba de fallar contra el Sevilla i el que li cou més a Florentino Pérez i els seus altaveus és que un penal a Benzema que havia de ser el 2-1 i el lideratge es va convertir, de manera insòlita i sense precedents, en un penal en contra per mans de Militão en l’acció anterior, que el VAR va detectar.

La conseqüència ha estat immediata. Tota la maquinària blanca, també la mediàtica, ha desencadenat la seva fúria perquè li retornin al Madrid la lliga que li acaben d’usurpar. Això no pot quedar impune, s’exclamen. No van ser mans, xisclen. Esgarips que tenen un objectiu, condicionar el col·lectiu arbitral, com en el temps del blanc i negre, perquè arribi allà on no ho fa l’equip i li afini la lliga, com si fos la fiscalia.

L’Esportiu sempre s’ha manifestat perquè s’apliqui la lògica a la regla de les mans i es recuperi la vella filosofia, ara desterrada: perquè hi hagi infracció, la mà ha d’anar a buscar la pilota, i no hi ha d’haver sanció si la pilota va a buscar la mà. No pot ser que els futbolistes hagin de lligar-se les mans a l’esquena per estar protegits. Tan antinatural és això com una mà per sobre de l’espatlla.

Però un cop reiterat aquest posicionament, en el futbol de la temporada 2020/21 l’acció de Militão és infracció. I si l’àrbitre la revisa a càmera lenta en el monitor sobre la gespa, ningú s’escapa de la sanció. Sigui del Madrid, del Barça o de l’Éibar.

Per tant, denunciem tant com faci falta la ploranera de Zidane, el victimisme del Madrid i desemmascarem les portades amb mala fe. Perquè, sent el Madrid la presumpta víctima, és tenir molta barra i un atemptat a la memòria referir-se a una mà negra. Fins aquí podríem arribar.