Koeman ha complert, en primer lloc ha salvat una temporada de perspectives apocalíptiques guanyant una copa i deixant l’equip a la Champions, a més, ho ha fet donant alternativa a una nova generació de futbolistes amb vocació de ser el fonament del Barça de la propera dècada, i finalment, com a darrer servei al club, ha alliberat la consciència de Laporta perdent una lliga que l’hipotecava a un entrenador que mai ha defensat com feu amb Frank Rijkaard abans de l’arribada hivernal de Davids, o en plena decadència grupal per la jubilació anticipada de Ronaldinho.

Els silencis de Laporta parlaven i Koeman li ha posat molt fàcil, però si marxa, aquest no ha de ser un relleu qualsevol: Koeman ha de sortir amb honors perquè ell sol ha sostingut el club quan no hi havia certeses, ha fet de portaveu, de president, d’entrenador i d’única figura amb autoritat durant mesos on la buidor era la rutina i els dubtes el full de ruta. De totes maneres, el reconeixement és compatible amb l’evidència: l’equip no va guanyar el Granada quan estava en joc el lideratge, va sortir acomplexat quan tenia un duel a vida o mort amb l’Atlético i ha fet una segona part alarmant al camp del Llevant quan disposava de la darrera bala per guanyar la lliga. En definitiva, ha fallat quan ja no tenia la inèrcia de venir de baix i havia de prendre la iniciativa, o sigui, quan havia de ser coratjós per abraçar els propis mèrits més enllà de l’esperança que donen les desfetes alienes.

A partir d’aquí, aquesta derrota en la Lliga serà a la llarga la millor notícia pel Barça perquè la pilota passa directament a la llotja: no tindran una manifestació si decideixen que no continuï Koeman i alhora, tenen la plena llibertat de dir “a pesar d’aquest final de lliga el nostre home serà ell”, i la veritat, després d’anys d’un president dimitit de les seves funcions executives, és d’agrair que els astres s’alineïn perquè Laporta pugui decidir amb tota pau qui ha de defensar el seu projecte des de la banqueta. La meva resposta és clara: qui tenia pensat abans de la derrota del desembre a Cadis? Doncs aquest ha de ser l’home.