Si és que el Madrid i l’Atlético no estan encara més desinflats que el Barça, la lliga serà per a un equip de la capital espanyola. Ho serà perquè el Barça ha ensopegat tres vegades –no dues, tres!– amb la mateixa pedra i no ha sabut aprofitar cap de les tres oportunitats de convertir-se el líder, en favorit o simplement en aspirant. Quatre partits sumant només set punts dels dotze possibles en el moment decisiu de la temporada no són xifres pròpies d’un campió. El Barça no es mereix la lliga, i l’única incògnita pendent de resolució és saber si l’Atlético i el Madrid encara se la mereixen menys. La resposta, demà a la nit.

Entristeixen molt les últimes tres setmanes del Barça. Quan s’ha hagut de confrontar amb el lideratge ha fallat amb estrèpit, igual com quan ha tingut al davant els grans rivals (ni una victòria contra el Madrid i l’Atlético). Fa la sensació que l’equip va tocar sostre a la copa (17 d’abril), com si aquell títol, impensable a l’agost o al setembre, ja fos colofó suficient per a un Barça que venia de tan avall i havia avançat en una reconstrucció tan complexa que la final guanyada contra l’Athletic hagués alliberat endorfines i congelat l’adrenalina. Una temporada que en el fons haurà de ser positiva se sentirà menys optimista per efecte d’una gràfica de rendiment que acaba en sentit descendent.

Ronald Koeman passa ara a ser l’eix de debat en les pròximes setmanes. La decisió sobre el seu futur és possible que estigui presa però, d’entrada, Laporta no hauria de sentir-se pressionat per una data límit propera. Al nou president se li ha de reclamar anàlisi, repòs i mètode al costat de la seva proverbial intuïció i coneixement de l’entorn blaugrana.

Hi ha opinions categòriques que perden crèdit mentre no s’acompanyin d’una variable imprescindible. És a dir, per sostenir que Koeman no ha de complir l’any de contracte que li queda, s’ha de respondre amb un nom a la pregunta següent: Quina és l’alternativa? Si Laporta volia Xavi i la incorporació és viable, endavant. Si encara no pot ser i s’ha d’anar a buscar un altre tècnic que no sigui el definitiu del projecte de la junta, ja està bé Koeman que, a banda de conegut, ha demostrat ser un sensacional home de club durant una temporada que, en gran part, ha estat de buit de poder i en la qual el tècnic ha hagut de sostenir la institució sobre les seves esquenes.

És possible que Laporta –significatius els seus silencis en les últimes setmanes mentre a Koeman l’hem bombardejat de preguntes sobre el seu futur– tingui la sortida clara i lligada, però no sempre és fàcil. Si més no, hi ha l’exemple de qui ha de dirigir l’àrea tècnica de futbol, Jordi Cruyff, que no es pot desvincular tan fàcilment del seu club actual, el Xenzhen xinès. La sortida de Jordi com a entrenador pont abans d’ocupar la secretaria tècnica no tindria tantes servituds com en el cas de buscar un tècnic a fora del club que, en el fons, seria una solució provisional. En qualsevol cas, l’ordre d’actuació és bàsic i l’anàlisi de les alternatives ha de ser previ a la presa de cap decisió.