Sergio Agüero ja és blaugrana, moviment que la majoria interpreta com el preludi de l’anunci de la renovació de Messi, que hauria d’arribar abans de la copa Amèrica, que finalment es jugarà al Brasil.

El fitxatge d’Agüero, que demà fa 33 anys, reuneix una sèrie de característiques que el barcelonisme valoraria relativament si no anessin acompanyades de ser el factor que pot decantar la continuïtat de Messi. A banda d’argentins, tots dos tenen pràcticament la mateixa edat (Messi en farà 34 aquest mateix mes) i prou bona relació com perquè el 10 blaugrana giri definitivament full de la pèrdua de Luis Suárez. I Messi, tot i l’edat, encara fa 30 gols per temporada, assisteix, desequilibra... i genera un munt de diners per al club.

Agüero serà un dels noms més coneguts del foc nou de Laporta, però en vindran uns quants més. Si al president li surten bé –i sobretot bé de preu– les operacions, els dos pròxims mesos proporcionaran moltes fotografies noves. Tot fa pensar que la refundació de la plantilla blaugrana –que l’anunciat i no verificat adeu de Messi l’estiu passat hauria engegat automàticament– viurà ara una acceleració amb l’estrella argentina encara a la plantilla. Laporta repeteix incansable que al Barça no hi ha anys de transició, però si arriba l’agost i els acompanyants de Ter Stegen, Araujo, De Jong, Pedri i Messi són nous sderà inevitable assumir aquesta temporada de transició, no necessàriament en blanc, com ja no ho ha estat la 2020/21.

L’exemple a seguir es va viure ahir, de manera gairebé simultània. Mentre l’equip femení de futbol completava un triplet memorable forjat en una Champions guanyada amb gran autoritat només dos anys després d’haver-la perdut amb contundència, el primer intent de conquerir l’Eurolliga de bàsquet guiats per les idees de Sarunas Jasikevicius es quedava a les portes de l’èxit més gran a què es pot aspirar a Europa. És, per això, un fracàs haver perdut la final contra l’Efes? De cap manera, i el mateix club així ho admet. El Barça ha guanyat la copa, encara es pot endur l’ACB, ha estat el millor en la fase regular de l’Eurolliga i només ha caigut en la final, contra el rival turc i en circumstàncies poc favorables (lesió de Calathes, mal moment de Mirotic). Pretendre que Jasikevicius arribaria i moldria és legítim però no del tot sensat. A Lluís Cortés, la derrota contra el Lió del 2019 li va servir per apujar l’exigència de millora i fer-ho amb l’acord de les jugadores. Salvant les distàncies que calgui, Jasikevicius té l’exemple a casa. I si al tècnic lituà no se li ha pogut exigir el triomf però sí la competitivitat, al pròxim entrenador de l’equip de futbol (Koeman o qui sigui) el rendiment immediat ha de ser un desig més que un mandat.