Els Jocs Olímpics, el cum laude de l’esport... i en el segle XXI no poden oferir un estàndard mínim de condicions laborals als seus treballadors? Si concedeixes els jocs al Japó no pots evitar que un tifó et faci la guitza però de la mateixa manera que un mundial de futbol a Qatar no és possible programar-lo al bell mig de l’estiu i es trasllada al novembre i al desembre, la imprevisió de fer jugar el torneig de tennis amb temperatura de sensació de 40 graus i en hores de ple sol és inqualificable. Daniil Medvédev ha explotat avui, però ja fa dies que protesta. Pensar que ho fa perquè és rus és una estupidesa. Ell, i tothom que juga en els circuits professionals, està més que acostumat a les variacions pròpies dels canvis d’hemisferi. Una setmana a l’estiu i la següent, a l’hivern.

Avui Medvédev ha advertit en veu alta a l’àrbitre del seu partit contra Fognini que seria el responsable si es moria a la pista, a veure si reaccionava i suspenia el partit. Sense posar-se tan dramàtic, no és gens estimulant té veure Paula Badosa retirar-se exhausta, en una cadira de rodes, per culpa d’un cop de calor. El calendari olímpic és com és, i la gironina, que estava en el moment culminant de la seva participació, ha hagut d’afrontar dies amb dos partits (individuals i dobles). Ho ha fet perquè ha volgut –a renunciar sempre s’hi és a temps– però si s’hagués cuidat més l’escenari del tennis Badosa potser estaria abatuda igualment per l’eliminació, però no hauria acabat de quatre grapes a la pista.

Aquesta nit a Tòquio (ara és la 1 de la matinada al Japó) no es baixarà dels 26 graus i el 70 per cent d’humitat. L’ITF ha reaccionat i la mesura de xoc que se li ha acudit és endarrerir l’horari d’inici de la jornada, de manera que no hi haurà partits... abans de les 3. Com si això arreglés res.

No hi ha necessitat de jugar amb el desastre quan es pot preveure una instal·lació sota sostre i climatitzada enlloc d’una sauna, d’un forn. La victòria i la derrota han de ser per un conjunt de circumstàncies esportives, no per l’abandonament físic del rival. El dia que tinguem un disgust, tot seran lamentacions.