Ha hagut de parlar Ronald Koeman per posar en filera el barcelonisme. Messi ja és història. Bartomeu ja és història. I per bé que els efectes de l’absència de l’un i de la gestió de l’altre seran indelebles durant un temps, el que és d’una certesa absoluta és que d’aquests efectes no se’n viu. Al contrari, llepar-se compulsivament les nafres l’únic que comportarà és que tardaran més a cicatritzar.

En aquests deu últims dies d’emocions accelerades s’ha de fer un esforç per entendre les reaccions de tothom. La de Messi, obligat a marxar quan es volia quedar. La de Laporta, emprenyat amb una herència d’una dimensió molt superior a l’anunciada, resistent a empassar-se les solucions Tebas i amb les seves pròpies propostes anestesiades per la suma del sentit comú, la prudència que li aconsellen els seus acompanyants actuals, el cinturó de castedat que imposa LaLiga i el triangle de les Bermudes que configuren les pèrdues, el pressupost i la tresoreria. I fins i tot s’ha d’entendre la reaparició de Bartomeu, callat fins ara per haver portar les coses fins on les va portar però molest amb el fet que el ventilador de la porqueria només l’apunti a ell, com si ningú més s’hagués equivocat.

Tots han de disposar de la porció de comprensió que els toca. Però dit això, s’ha d’exigir la fi de les hostilitats. A Messi i família els toca centrar-se en el PSG, a Laporta li correspon decidir quina és la via adequada per reflotar el Barça i a Bartomeu se li reserva un segon pla silenciós mentre espera (ell i tots) l’informe de l’auditoria i les hipotètiques responsabilitats que se’n puguin derivar.

Mentrestant, poques paraules i més fets. Com ha fet Gerard Piqué en un nou exemple de com s’exerceix un lideratge efectiu: renunciant a part del seu sou anual perquè Tebas no tingui més remei que tramitar la inscripció de Memphis Depay i Eric Garcia. Com haurà de donar exemple Ronald Koeman des de demà al Camp Nou. Messi no hi és i la seva absència obre noves oportunitats a alguns jugadors. Si els dubtes sobre Griezmann i Coutinho es justificaven per la dificultat d’encaixar la seva zona d’influència a la gespa amb la de Messi, aquesta explicació ja no és vàlida. Però per sobre de tot, el que ha d’entendre la plantilla és que el centre de gravetat del Barça ha canviat. La seva feina és donar forma a una nova estructura d’equip que pugui sostenir una proposta futbolística efectiva. Les oportunitats hi són per aprofitar-les.