Riqui Puig no marxa del Barça perquè és de Matadepera i aquest fet implica un rerefons el·líptic a l’hora de visionar la realitat totalment incomprensible per Koeman. Ras i curt. El bon matadeperenc tan sols accepta tenir per sobre seu la Mola i encara, fent gala d’una autoestima hiperbòlica de naixement on el mot impossible s’aplica a les iniciatives sorgides a Terrassa i Sabadell, però no a Matadepera, poble on de bell antuvi un senyor anònim deuria ridiculitzar-los per la seva incapacitat de ser salvatges mentre ells corrien bosc endins, arrencaven un pi amb les dents de llet i el traginaven a pes fins el centre de la vila per realitzar activitats relacionades amb el fet d’enfilar-se gratuïtament a dalt d’un arbre.

Per tant, Koeman no s’ha bloquejat amb Riqui Puig com a tal, sinó contra un model singular a la Catalunya contemporània on es barreja l’ego de Pedralbes i el “encara em tocaríeu els collons” de qualsevol població empordanesa. Amalgama seductora i complexa.

A més, l’holandès, a part d’ignorar l’autoestima pròpia dels nascuts als peus de Sant Llorenç del Munt que tenen part de la seva vida pública a Sant Cugat del Vallés, deu ignorar la capacitat de la Catalunya burgesa per relativitzar el present i així dirigir el futur segons els propis anhels, o sigui, el filldeputisme liberal de posar-se al costat dels vencedors per treure’n rèdit econòmic en nom del provenir del propi llinatge. I aquí entra el subconscient de Riqui Puig: mentre és testimoni de com els nens de la Masia li passen al davant, espera en silenci la hipotètica caducitat de Koeman a la banqueta i l’arribada de l’entrenador desitjat per Laporta. Pot equivocar-se perquè els de Matadepera també la caguen encara que els costa abaixar el cap, però mentrestant es fia de si mateix i de la visió del món adquirida des de dalt de la Mola, on pots divisar clarament com les coses s’acaben posant a lloc i així modelar la realitat segons l’havies somiada. Tingueu-ho clar, si no fos de Matadepera ja seria fora.