La creació d’una lliga europea competitiva que proposen els grans clubs europeus d’hoquei sobre patins associats a l’EHCA, entre els quals n’hi ha quatre de catalans, no es ni nova ni transgressora. Simplement és el camí lògic per combatre l’anacronisme i potenciar aquest esport materialitzant un nou model que abans l’handbol, sense deixar de banda la seva federació europea, i el bàsquet, amb una lliga d’índole privat, ja han instaurat per consolidar un salt qualitatiu que ningú no qüestiona. El futbol, un altre esport instal·lat sovint en el passat, s’hi va girar d’esquenes aquest estiu amb la famosa superlliga quan molts clubs van abandonar el vaixell de seguida que van veure que es podia enfonsar. La proposta es va estavellar contra el poder establert. Sigui com vulgui, els dotze de l’EHCA han mostrat un esperit homogeni davant de les dificultats i això els enforteix enfront d’un comitè europeu que no els reconeix i els ignora perquè s’aferra a la cadira. Els clubs van optar per inscriure’s a la lliga europea pel bé de l’hoquei i van preacordar amb l’organisme un sistema de competició atractiu amb dos grups de vuit conjunts a doble volta, un primer pas cap al futur. Ho van explicar en un comunicat. L’endemà mateix, el comitè europeu en va fer un altre explicant un sistema absolutament diferent. L’EHCA, que també s’ha vist abandonada per World Skate, el màxim organisme mundial en el qual confiava com a aliat, s’ha retirat després d’esgotar el diàleg i els ultimàtums per veure si hi havia una reacció al bàndol contrari que mai no ha existit. La retirada de dotze conjunts dels vint inscrits, la major crisi mai vista, no ha provocat ni tan sols cap reacció del comitè europeu quan la seva competició de clubs de referència ha quedat tocada de mort. Un silenci inversemblant que el defineix. Ara és el moment de mirar endavant amb valentia i apostar per la via de la unilateralitat per forçar més tard un reconeixement oficial. És el moment d’organitzar una lliga privada aquest mateix curs que esberli esquemes i que garanteixi el progrés. La lliga europea convencional va quedar anul·lada en el primer any de pandèmia i el curs passat es van fer dues fases exprés. Els grans clubs, amb plantilles àmplies dissenyades per compatibilitzar les competicions domèstiques i l’europea, no es poden permetre més intermitències. L’hoquei sobre patins pot sortir reforçat de la crisi si s’articula una competició seriosa de grans partits que pugui captivar a l’afició i els patrocinadors.