S’intuïa, i fins i tot podia ser previsible, que el Barça no pot competir contra els millors equips d’Europa. El Bayern li ho va deixar clar. És la trista realitat que va quedar del retorn de la Champions al Camp Nou. Els bavaresos no van necessitar prémer l’accelerador per fer un monòleg contra un equip que no va ser rival. Molt empetitit, el Barça va oferir una imatge pobríssima i ni tan sols va xutar a porteria. “És el que hi ha”, deia Gerard Piqué. Però el Barça no es pot instal·lar en la resignació de saber-se un equip inferior, sense nivell per aspirar a reptes ambiciosos. La claredat de la derrota exigeix un debat sobre la idoneïtat de buscar solucions. I, d’entrada, sembla molt necessari trobar un camí, una idea, una proposta de cap on vol anar l’equip. Començant per Ronald Koeman, afeblit per la pèssima cara que va oferir un equip poruc, sense cap intenció de discutir l’autoritat del Bayern ni cap pla per atacar-lo.

Koeman troba a faltar futbolistes lesionats per ajudar una plantilla limitada i molt minvada arran dels moviments de l’estiu. Costa pensar que n’hi haurà prou, amb la recuperació de jugadors com Ansu Fati i Dembélé, per marcar un canvi de rumb que l’equip necessita. Per començar, convé marcar una línia, més enllà de l’objectiu puntual a curt termini, de guanyar els partits. Difícilment el Barça que ha quedat després de l’adeu de Messi podrà aspirar a ser competitiu, fiable i intimidador, però se li ha d’exigir com a mínim un pla. Una via podria ser l’aposta decidida per joves com Gavi, Demir, Balde o Nico, que poden aportar frescor i il·lusió, tot i que no és fàcil aplicar la revolució en un vestidor amb futbolistes veterans. No és responsabilitat de Koeman la configuració de la plantilla, però sí que ho és mirar de trobar solucions i convèncer el club –tampoc s’ha d’obviar la peculiar relació entre el neerlandès i la junta– que té capacitat de liderar la construcció d’un equip empobrit. El repte no és fàcil, però s’ha d’entomar. Perquè el toc d’atenció del Bayern és massa contundent com per deixar-ho passar i obliga a trobar una resposta en els pròxims partits que com a mínim aporti una mica de llum. Koeman té feina. I el Barça, també.