Koeman no pot continuar ni un minut més perquè no té pla per fer créixer l’equip, no hi ha rumb més enllà de posar tres centrals quan té por, ignorant que una part de la temporada passada li va sortir bé perquè va coincidir amb un Messi de notable alt que aguantava els fonaments d’un equip en ruïnes. A més, l’evolució aquesta temporada ha estat d’anar de la nul·la capacitat de competir amb els grans a arrossegar-se contra plantilles de mitja taula, i la seva imatge assegut a la banqueta del Da Luz amb la mirada d’impotència perduda és el darrer argument per fer el canvi necessari. El club ha deixat enrere les humiliacions contra el Bayern, el Liverpool o el PSG per acabar essent un equip menor a camps on es juguen finals d’Europa League com el del Benfica.

A partir d’aquí Laporta ha de fer el que hauria d’haver tirat endavant fa uns mesos, sabent que aquest error és una primera màcula del seu mandat i que aquesta temporada no es va tirar a la paperera quan va marxar Messi, sinó quan es va apostar per un entrenador amb qui no només no hi tenies fe, sinó que tampoc hi comparties feeling personal per fer créixer quelcom. En definitiva, Laporta es va trair en el moment de posar-hi el segell personal i ara no té marge d’error per no alimentar les veus que l’acusen de no tenir un pla definit més enllà de la força que dona el carisma personal.

Així doncs, no es pot perdre més temps perquè la mediocritat actual de l’equip ha portat jugadors essencials com Depay, De Jong, o Ter Stegen al costat fosc de la buidor, i al final, el més perillós de tot plegat és que el desgavell actual de l’equip acabi marcant els primers passos d’uns nanos joves dels quals tothom en parla però als qui, ara mateix, no estem protegint amb un entrenador que no té el nivell per entrenar el Barça, i viu els moments claus amb un caos tàctic difícil d’explicar a base de comunicats unilaterals. S’ha acabat. Comencem de nou. Tenim el present perdut però no podem continuar perdent el futur.