Tot i que el fet més transcendent del cap de setmana en l’entorn del Barça és l’assemblea d’aquesta tarda, el clàssic de demà està sota tots els focus. El futbol d’alt nivell és negoci i els promotors prou que se n’ocupen que un partit de tanta reputació com un Barça-Madrid empetiteixi la resta de fets.

El clàssic viu d’això, de la seva reputació, perquè ara mateix, ni el potencial futbolístic de tots dos equips és com el d’anys enrere ni els seus referents al camp tenen la tirada mediàtica que oferien Messi, Neymar i Suárez per una banda i Cristiano, Ramos i Benzema per l’altra. El davanter francès és l’únic que jugarà demà, convertit en la referència atacant dels blancs però Ansu Fati i Vinicius són els assenyalats per prendre el relleu en la pròxima dècada en un procés que està en fase embrionària.

És el clàssic de la reconstrucció, un procés que transita de manera paral·lela en tots dos equips. Més pausada en el Madrid i obligatòriament accelerada en el Barça, tant per la sortida de Messi i Griezmann com pel daltabaix econòmic que s’està afrontant al Camp Nou i que no pateix el Madrid. El blanc és un club fortament endeutat però a partir d’ara pot convertir el seu nou estadi, ja operatiu, en una màquina de generar ingressos.

Però un clàssic mai és un partit devaluat. Són dues hores d’emocions i adrenalina sense parangó en tota la temporada, perquè guanyar o perdre contra el Madrid al Camp Nou ni dona ni treu lligues, però modifica l’estat d’ànim per un temps que va més enllà del que seria raonable. És així, i no es pot canviar ni en les hores més baixes de qualsevol dels protagonistes. L’inevitable mosaic i –això és novetat– la recuperació d’Els Segadors són elements que reforcen l’aspecte emocional, una variable que per ella mateixa és capaç de compensar la correlació de forces al camp. S’ha d’admetre que al Madrid li correspon la condició de favorit. Encara busca una identitat –com el Barça– però la diferència es fa a les àrees i amb Benzema i ara Vinicius els blancs són superiors. Un cop constatat aquest fet, la hiperexcitació a la gespa i la grada és un potent factor de correcció.

Aquest és el context del partit de demà al Camp Nou. Un partit que serà un test molt rellevant de la capacitat de convocatòria que té ara mateix el titubejant equip de Koeman. Contra el València i el Dinamo no es va arribar ni a mitja entrada. Serà preocupant si demà el Camp Nou no supera els 80.000 assistents perquè, faltant l’empenta del turisme, significarà que, o bé l’oferta no és atractiva o que els preus són un obstacle.