31 d’agost del 2008. Guardiola debuta en la Lliga amb la icònica derrota al camp del Numància utilitzant el següent equip titular i l’edat corresponent dels jugadors: Víctor Valdés (26), Alves (25), Puyol (30), Márquez (29), Abidal (28), Touré (25), Xavi (28), Iniesta (24), Henry (31), Messi (21) i Eto’o (27). Un àlbum de cromos que esperava la irrupció de Piqué (21), Busquets (20), i Pedro (21) per vertebrar l’any natural perfecte. Conclusió ràpida i un xic generalista però útil per defensar la tesi: el 90% dels jugadors d’aquella tarda numantina estaven entre els 24 i els 31 anys, l’edat en la qual se suposa que un futbolista gaudeix de la seva plenitud professional. Per cert, el 10% és el de Messi, que va fer la primera gran temporada de la seva carrera després dels canvis de lideratge impulsats per Guardiola amb les sortides de Ronaldinho, Deco i Motta.

20 de novembre del 2021. Xavi debuta com a entrenador del Barça en la Lliga contra l’Espanyol amb el següent equip titular i l’edat corresponent dels jugadors en parèntesi. Ter Stegen (29), Mingueza (22), Eric Garcia (20), Piqué (34), Jordi Alba (32), Nico (19), Gavi (17), Busquets (33), De Jong (24), Memphis (27) i Ilias (17), i afegim Pedri (19), Ansu (19) i Dembelé (24) per un tema de justícia objectiva. Així doncs, si fem l’estadística sobre catorze i obviem qualsevol judici de qualitat futbolística per evitar una comparació psicòtica amb la plantilla del 2008, només un 28% dels jugadors són dintre d’aquesta teòrica franja ideal on l’experiència i la fortalesa física es troben en l’encreuament perfecte. Una dada dramàtica que deixa amb el cul a l’aire la gestió esportiva dels darrers anys, però que encara és més apocalíptica quan els quatre jugadors son un Memphis totalment desconnectat de la naturalesa futbolística de Xavi, un Ter Stegen sense efectivitat sota pals, un Dembelé amb la renovació en l’aire i un De Jong amb gust de moneda de canvi per dur eficàcia golejadora al Camp Nou.

En definitiva, per anar a Molló Parc i acompanyar alguns dels ossos en el període d’hibernació de la realitat, mentre Xavi afronta una labor que només poden superar els que saben la fórmula màgica i tenen el carisma necessari perquè el públic doni un temps, que ara mateix, és imprescindible. Apunteu: paciència de primer, paciència de segon, i de postres, també paciència.