Per batre un pilot fora de sèrie has de ser un altre fora de sèrie i no tenir misericòrdia. Ho sap bé Nico Rosberg, que es va estavellar contra Lewis Hamilton quan va tractar-lo amb el respecte que mereix a la pista un campió que a més era el seu company d’equip. Rosberg va guanyar quan va ajuntar el seu millor pilotatge i un punt de mala llet que no anava amb la seva personalitat, i va aprofitar un any amb més errors del compte de Hamilton. Va quedar tan esgotat, tan buit i en el fons tan decebut que amb el talent no n’hi hagués pru que, amb el trofeu de campió 2016 encara a les mans, va decidir que no volia passar una altra vegada pel mateix i als 31 anys la F-1 es va quedar sense un pilot immens que era bon noi i no estava disposat a deixar de ser-ho per aconseguir la glòria.

A Max Verstappen no li calen estímuls per fer aflorar la mala bava competitiva, el gen del depredador de rivals que és. Ho porta a la sang i, per tant, té un lloc en el grup dels grans campions de la F-1 moderna al costat de Schumacher, Vettel o Hamilton. Però Max no pilota un Mercedes sinó un Red Bull i ha d’igualar la diferència mecànica arriscant amb el pilotatge i explorant els límits de la conducta esportiva. Hamilton, més serè que mai aquest any tot i anar a remolc del seu rival en moltes fases del campionat, no ho ha necessitat tant.

Un cop constatat que no es pot ser campió amb una mentalitat d’ONG, el que es va veure ahir a l’Aràbia Saudita és un exemple magnífic de com es pot arribar a posar en risc la seguretat en nom d’una victòria. Anant a l’acció més polèmica, a Verstappen el sancionen amb 10 segons de penalització i 2 punts del carnet de pilot per frenar excessivament en complir la instrucció de tornar el primer lloc a Hamilton, a qui havia avançat de manera indeguda, aprofitant l’exterior de la pista. Max sap perfectament que per cedir la posició només cal apartar-se i, com a màxim aixecar un instant el peu de gas. Quedar-se al mig de la recta i frenar on no toca és, a banda d’una infracció al reglament, extremadament perillós i per això el sancionen. Però més tard sabem que Verstappen ja li havia facilitat el pas uns segons abans i que Hamilton hi havia renunciat perquè el seu rival no li pogués tornar la maniobra amb l’ajuda del DRS en la recta posterior, que és on Verstappen, entre desconcertat i calent, frena de cop i causa la col·lisió.

Cap dels dos és un angelet i el desenllaç del campionat diumenge a Abu Dhabi promet i molt, amb tots dos empatats a punts. Una pista per a malpensats: si cap dels dos acaba la cursa, Verstappen serà campió. I una petició: que Max no tingui mai al cap aquesta possibilitat. Mereix el títol perquè és un pilot enorme. Però Hamilton també perquè ha sabut gestionat amb cap fred una temporada que en alguns moments se li escapava de les mans. Que guanyi el més ràpid.

Últim apunt: el circuit de l’Aràbia Saudita ha propiciat una cursa convulsa, imprevisible, però massa aleatòria des del punt de vista esportiu. Si la gràcia de la F-1 han de ser circuits urbans tan ràpids com aquest, amb els monoplaces encaixats entre murs, on la mínima errada es tradueix en una bandera vermella i la interrupció de la cursa, ja podem plegar. Per jugar als autos de xoc ja hi ha els firaires.