El resultat del Barça demà a l’Allianz Arena no serà mai un punt final. Si el Barça fa valer l’ínfim percentatge de possibilitats que li concedeixen els pronòstics i avança en la Champions, haurà d’afrontar uns vuitens de final que no admetran anàlisi segons els paràmetres vàlids a dia d’avui. Un punt i setguit que, amb dos mesos per davant (els vuitens són a mitjan febrer), donarà a Xavi temps de fer proves i treure conclusions, a més de recuperar jugadors. I el club tindrà un marge –petit, però marge al capdavall– per retocar la plantilla, sempre amb una perspectiva realista.

Per als que pensin que no valia la pena dedicar tantes ratlles a una hipòtesi que no es verificarà, en primer lloc s’ha d’admetre que probablement tindran raó. No toca ara reiterar les limitacions del Barça perquè tothom les coneix. Si que convé posar en relleu que el Bayern i el Barça afronten el partit de maneres molt diferents. El Bayern està classificat com a primer de grup i Nagelsmann pot fer totes les rotacions que vulgui perquè l’únic que s’hi juga (el club) són els 2,7 milions d’euros que la UEFA paga per victòria (com si fos poc...) De propina, el partit es juga a porta tancada per la nova onada de Covid-19, desbocada a Alemanya. N’hi haurà prou amb la hipotètica menor competitivitat del Bayern perquè el conjunt alemany es posi a l’abast del Barça actual?

El que pot seguir al partit de Munic és un punt i a part. L’escenari que gairebé tothom preveu és l’eliminació del Barça. Aquesta situació facilitarà un replantejament. En l’Europa League els blaugrana passaran a ser la gran referència mediàtica, tot i que en termes futbolístics no és gens clar que siguin favorits. Però és en el nivell estatal on Xavi haurà de focalitzar la feina. Deixant al marge la imprevisible supercopa, la copa és una competició que ajuda si s’hi progressa i no penalitza en cas d’eliminació. Però és la lliga on es juga tot. El Barça tindrà més de mitja temporada per eixugar els sis punts que li treu ara el quart classificat, l’Atlético, i garantir un lloc en la pròxima Champions. Aquest sí que és un objectiu realista en una temporada que, acabi com acabi, s’haurà de considerar de transició per poder-la avaluar amb equanimitat.