Munic obre certes carpetes amb la visceralitat del joc del Bayern, amb la violència futbolística de l’arribada dels seus extrems que han rebentat la defensa del Barça a ritme de torneig estival, com aquells partits d’alevins on érem fastigosament superiors al rival i l’entrenador ens obligava a no xutar de fora l’àrea per tal d’elaborar jugades amb cons de carn i ossos.

La primera carpeta és Ter Stegen, el gran encert de Zubizarreta que juntament amb Messi ha sostingut la mala gestió esportiva des de sota pals, amb aturades de mèrit en moments de demèrit col·lectiu, posant sobre la taula l’hegemonia gratuïta de Neuer a la selecció alemanya. Ara no para, bé, de fet fa mesos que no dona punts però l’aficionat té paciència perquè Ter Stegen ha aconseguit ser un dels nostres i segurament és l’expedient més dolorós de l’article. Té 29 anys, l’edat de plenitud absoluta d’un porter, i la sensació és que ja no tenim coberta la famosa dècada de la que sempre hem parlat. El Barça necessita Ter Stegen, no la seva ombra.

En segon lloc tenim Memphis, l’obsessió de Koeman, equiparable a la de Robson amb Amunike, i que va portar a portades de rotatius com ‘Messi Depay’ després dels dos primers partits de temporada. Memphis aspira a ser el bateria substitut de Ringo Starr en un equip de genis, però mai pot ser el solista ni el referent d’un atac com el del Barça. Perdut en els conceptes de Xavi, Memphis no té sentit en l’intent del Barça de recuperar vells paràmetres futbolístics. Xavi mai hagués fitxat Memphis, i Memphis mai s’hagués plantejat venir a un Barça entrenat per Xavi. Res més a dir.

En tercer lloc, dolorós per frustrant, tenim De Jong, el millor mig centre d’Europa de fa tres temporades, el fitxatge més aplaudit i elogiat de Bartomeu, l’home que havia de marcar el futur del Barça i que es desdibuixa davant rivals de primera categoria. La gran promesa que no ha estat capaç de rebel·lar-se (com fan per exemple, Gavi i Nico) quan tot el seu entorn s’enfonsava. S’ha de ser pragmàtic i ara mateix De Jong és el jugador amb més cartell de la plantilla, el lloc on el club podria treure una bona quantitat de diners per reforçar espais on hi regna el buit absolut.

En fi, Munic ha de ser el punt de partida per poder construir, la despulla definitiva de jugadors que no donen més de si, i ara més que mai toca prendre aquestes carpetes i ser valent de nou per protegir la feina de Xavi des de la banqueta: netejar la plantilla és ara més urgent que mai.