Ferran Torres serà la primera incorporació convencional del Barça de Xavi, perquè a falta de comprovar què pot aportar Dani Alves a la gespa, és clar que la seva arribada persegueix aportar molts intangibles més enllà del futbol. En canvi, el fitxatge de l’atacant valencià té un enfocament ben diferent. Fitxatge convencional i també estratègic, perquè Torres és molt jove (farà 22 anys aquest febrer) i és de les incorporacions que si surt bé, acaba formant part de l’esquelet d’un equip durant una dècada.

I pot sortir bé? Hi ha molts elements que fan inclinar pel sí. Ferran Torres té gol (i al Barça li’n falta, malgrat Ansu Fati), té versatilitat per actuar en qualsevol posició atacant –inicialment era extrem dret però Guardiola l’ha situat com a 9 i ha respost amb 16 gols– i, molt important en uns moments d’ascensos meteòrics des del juvenil al primer equip, ha sortit de casa durant un any i mig al Manchester City, un dels millors clubs per explorar món i amb un entrenador que ha begut de les mateixes fonts de barcelonisme que Xavi.

Tot aquest bagatge podria no ser suficient si el jugador entrés en un vestidor desactivat i amb escasses ganes de col·laborar. No sembla que sigui el cas. Torres arriba en una fase molt inicial d’un nou projecte, amb Xavi encara prenent les regnes d’un equip del qual el valencià ha de ser actor principal i on estarà envoltat de joves que desborden energia i talent i d’alguns veterans de sang blaugrana. A priori, són condicions apropiades perquè l’atacant de Foios (Horta Nord) completi una adaptació ràpida i es converteixi en un jugador rellevant d’un Barça que Xavi busca potenciar a nivell de recursos col·lectius. I és positiu que sigui així. No és bona estratègia esperar que el planter proporcioni un altre messies, un nou líder total al voltant del qual fer girar un equip. Però des del col·lectiu també es poden construir projectes guanyadors. Ferran Torres n’ha de ser una baula sòlida, amb independència del preu que hagi costat.