Novak Djokovic ha perdut el pols amb el govern australià i no jugarà l’Obert d’Austràlia de tennis. Ha estat un llarg serial que ha acabat de forma contundent quan els tres jutges del tribunal federal han donat la raó al govern del país , han retirat el visat al tennista serbi i l’han expulsat. Tot un procés que ni tan sols hauria d’haver començat si el jugador i els organitzadors del torneig haguessin fet bé les coses des del primer moment. Djokovic, acceptant les condicions d’entrada a Austràlia, com la resta de ciutadans, i de participació en el torneig, com la resta de jugadors. Està en el seu dret de no voler vacunar-se, però en aquestes condicions hauria de saber que no podia competir i que ni tan sols hauria d’haver entrat al país. Els organitzadors, per la seva part, volien fer una excepció, que no ha colat. Entre uns i altres han muntat un bon sarau en què el govern de Sèrbia també ha fet, està fent, un paperàs, defensant el que és indefensable i donant suport a un personatge que s’ha demostrat que ha mentit, i més d’una vegada, en aquest procés. Djokovic és un dels millors tennistes del món, un dels esportistes més reconeguts, però això no li dona el dret a fer el que vulgui. En temps de pandèmia, d’emergència sanitària mundial, els personatges públics, i els esportistes de primer nivell ho són, haurien de donar exemple. Djokovic ha fet tot el contrari. Si no es vol vacunar que no es vacuni, però que comenci a pensar com s’ho farà per competir en el circuit arreu del món a partir d’ara. Djokovic no és cap delinqüent, però ha volgut fer servir uns privilegis esportius que no haurien d’anar més enllà del que és la seva condició d’estrella del tennis i que demostren, i no és la primera vegada, quina mena de persona és.