El Barça te molt ben encarrilat l’accés a les semifinals de la lliga de campions femenina després de la patida victòria al camp del Real Madrid (1-3) en l’anada dels quarts. Una victoria que, al contrari d’algunes interpretacions que es puguin fer, dona encara més valor a tot el que està aconseguint l’equip blaugrana en aquestes últimes temporades. Quan golegen sembla que no té cap valor i les jugadores i l’entrenador no es cansen de repetir que costa molt guanyar sempre. Com va costar dimarts al camp d’un Real Madrid hipermotivat, que en alguns moments va recordar l’actitud del Real Madrid de Mourinho en aquells duels contra el Barça de Guardiola. L’equip blanc està millorant, és evident, però ara el seu entorn s’agafa al penal que va donar l’empat al Barça per restar, no només mèrit a la victòria blaugrana sinó a tota la seva trajectòria, com si tots els títols hagin arribat per les ajudes arbitrals i no per la qualitat, individual i col·lectiva, del Barça. Si el rellançament del futbol femení ha de venir de la mà de copiar tots els vicis del masculí, malament rai. I tots aquests que blasmen d’Alèxia i les seves companyes, que pensin que totes les possibilitats de que la seva estimada selecció espanyola femenina passa, bàsicament, pel que puguin fer les blaugrana quan es vesteixin amb “la roja”. En tot cas, 1-3 i dimecres el Camp Nou espera l’equip de Jonatan Giráldez per arrodonir la festa. Un Camp Nou, que obrirà les seves portes a la Champions femenina, igual que faran la resta d’equips que disputen els quarts de final. La resta menys un, el Real Madrid.