La incapacitat per explicar el nivell de febrer i març és la mateixa per argumentar aquesta resurrecció angoixant del pitjor Barça de Koeman, com si haguessin perdut de cop tots els hàbits adquirits a temps rècord les setmanes després de Nadal. No hi ha creixement, no hi ha llenguatge, no hi ha identitat, no hi ha personalitat, no hi ha automatisme, no hi ha ambició grupal, i el pitjor de tot, des d’un punt de vista conceptual, el Camp Nou veu l’entrada de Luuk de Jong com la solució immediata als problemes de l’equip. Drama absolut amb vista al propòsit únic de posar els fonaments d’una nova etapa guanyadora.

A partir d’aquí, s’han de trobar solucions concretes, i més quan tens a la banqueta l’entrenador que, per primera vegada des de Tito Vilanova, ha tornat a posar en pràctica els principis més sectaris del joc de posició amb resultats excel·lents contra els grans de la Lliga. Així doncs, si creus en Xavi com a part de la solució, que espero que sí, has de passar a l’acció a l’hora de netejar una plantilla que de nou, ha tornat a les dinàmiques mediocres i aburgesades d’altres anys, com si tot la merda d’aquests darrers temps hagués quedat soterrada per l’exhibició antològica al Bernabéu.

Falta qualitat, és evident, com també és notori que hi ha una manca absoluta de la intensitat que el mes de febrer va fer creure en la tornada d’un equip que portava anys perdut entre els mars d’un desencant vulgar, i clar, si sabem els errors que ens han portat a ser un equip cadàver, doncs no ens podem permetre repetir-los de nou. Tolerància zero i defensa absoluta d’un entrenador que és dels nostres i que, no ens enganyem, amb el seu llenguatge no verbal als partits, i sobretot, amb els missatges donats a la roda de premsa en direcció als jugadors, està deixant bastant clar on és el problema d’un club que després d’haver perdut a casa contra el Cadis, no té autoritat per exigir a un dels seus capitans que no faci un roda de premsa per justificar un tema de comissions personals. El Barça segueix amb el vell problema, i per primera vegada en molt de temps, no és a la banqueta.