La Generalitat multiplica per quatre els ajuts a l’esport femení. És el gran titular que deixava la presentació que va fer el president, Pere Aragonès, de les noves línies de suport a l’esport femení i al programa Catalunya al Món, de participació internacional d’entitats esportives catalanes. L’anunci arriba en un context de reivindicació i creixement de l’esport practicat per dones. Tenim l’exemple del Barça, un referent potentíssim, però n’hi ha molts més, en múltiples activitats i competicions. Totes estan contribuint a trencar barreres, i necessiten suport des de tots els àmbits. És de justícia acompanyar, seguir i reforçar el camí que estan traçant, que no està exempt, més aviat el contrari, de dificultats. Dotar de recursos un pilar per a la societat com és l’esport hauria d’estar subratllat sempre en l’agenda dels governs, i la crisi derivada de la pandèmia encara ho fa més necessari. Fa falta suport a tot el teixit esportiu, des de les entitats més modestes, i també ajudar els equips que competeixen a les màximes categories i que han de posar-hi molt d’esforç i sovint recórrer a la imaginació per fer viables els projectes. Al cap i a la fi, són un mirall per als i les que comencen.

La línia d’ajuts anunciada per la Generalitat inclou els equips femenins que juguen en les categories més altes –primeres i segones– de l’Estat i busca fomentar la participació en competicions internacionals. Una via no només per potenciar la visibilitat de l’esport de dones, sinó també per generar referents. L’esport és un instrument molt vàlid per anar trencant les barreres de gènere. Un camí que està en progressió i que ha de ser imparable, i que veu benvinguda tota ajuda.