“Vaig tenir una infància difícil. No érem una família amb massa recursos econòmics. Vam venir a viure a Blanes des de Sevilla. Les primeres botes me les va comprar qui resulta que ha acabat sent el meu sogre. En aquella època ell coordinava l’escola femenina de futbol del Blanes i me les va regalar.” Així relatava en una entrevista a L’Esportiu els seus inicis Melanie Serrano. Aquella nena que va començar a jugar a futbol tenia un somni, com tenen tants altres infants, i no només l’ha fet realitat, sinó que ha superat totes les expectatives. Ho va tornar a expressar, emocionada, en l’acte del seu comiat. La capitana penjarà les botes quan s’acabi la temporada i començarà un nou projecte professional al club de la seva vida, mai millor dit, perquè ha passat més anys a can Barça (18) que a fora. Ni va ser fàcil el seu començament com a futbolista ni tampoc tota la trajectòria de blaugrana, perquè li va tocar viure moments molt durs del Barça femení, amb algunes temporades de condicions i tracte indignes. Melanie pot parlar com ningú del canvi espectacular. La futbolista amb més partits (516) de la història de l’equip femení blaugrana té set lligues, set copes, dues supercopes i la Champions League. I encara no ho ha dit tot. A Torí, l’espera la possibilitat d’alçar la segona lliga de campions, i quedarà una altra copa. Tot plegat, en plena febre pel Barça, que després de fer dos rècords mundials d’assistència en un partit de futbol femení, veurà com l’acompanya una marea de més de 10.000 aficionats a la final contra el Lió. Ningú li hauria pogut fer creure, a aquella nena que tenia un somni, que el final seria tan idíl·lic. Melanie, un altre mirall per a les que comencen, es frega els ulls. No n’hi ha per menys.