Busquets i Piqué estan de nou al centre mediàtic a l’hora de tractar reduccions salarials per tal d’inscriure els fitxatges, i mentrestant, com sempre, un silenci grupal envolta la figura de Jordi Alba i la seva renovació per cinc anys firmada el març del 2019, amb la desfeta de Roma a les espatlles i la de Liverpool a un mes vista, però evidentment, amb el beneplàcit d’un Leo Messi que governava amb silencis sobre la mediocritat insulsa del pitjor president de la història del club.

A partir d’aquí, l’actitud de Jordi Alba els dies negres ha estat de crear un discurs de defensa sobre la seva persona conjuntada amb una política interna de protectorat únic sobre la banda esquerra, amb un sou, evidentment, que seria bo comparar-lo amb el que poden tenir ara mateix els deu millors laterals d’Europa. Ras i curt, Jordi Alba no pot ser titular i Xavi prou valent per asseure’l sabent que el jugador prioritzarà el club per sobre del seu bé individual, i que a aquestes alçades, no fotem, és com de conya la pressió mediàtica sobre De Jong i el silenci trampós sobre Alba.

En definitiva, a la vida s’ha de saber fer un pas al costat quan perjudiques el present i el futur d’una entitat que dius defensar amb una representació tant eloqüent com la capitania, però si ets incapaç de veure per tu mateix que estàs exercint de tap generacional i alhora generes dinàmiques negatives al teu entorn, doncs es necessiten persones decidides que et diuen sense remordiments que la teva etapa ha acabat perquè el record dels darrers dies pot tacar una carrera molt elogiosa. O sigui, ja és hora que algú digui a Jordi Alba que deixi de fer un Jordi Alba: Eliminar tota competència per fer creure que ets el millor a pesar de la teva decadència, i llavors, queixar-te amargament de les crítiques com si no poguessis alimentar la teva família. Xavi l’ha d’asseure ja.