No apartar els protagonistes dels darrers ridículs a Europa ha estat el pecat capital de Xavi; o sigui, apostar per aquells que han segrestat econòmicament el club aprofitant-se de la mediocritat insulsa de Bartomeu acabarà tenint un preu que Xavi pot salvar si és capaç d’apartar els que no han sabut marxar a temps. Fins ara només està aconseguint cavar-se la seva pròpia tomba, i els que li aguanten les eines són Busquets i Piqué, jugadors que fa anys que no competeixen a Europa i encara s’insisteix en la seva alineació.

D’acord, poden continuar jugant al Camp Nou contra equips menors de la lliga, però no tenen ni el físic, ni la mentalitat ni l’ambició per tirar endavant partits grans en la Champions, i al final, a més, exerceixen de tap als nous lideratges i hipotequen el club després d’aquella frase de Lisboa que si era el problema, no tenia cap inconvenient a ser el primer a marxar. Res a dir, demagògia barata de qui no veu que la seva imatge està quedant greument afectada per la simple voluntat d’estirar un xiclet que no té gust. Per cert, al final del partit parlava Eric García una vegada més; ni en això utilitzen la jerarquia de manera correcta.

Així doncs, hi ha dues vies: fer foc nou d’una vegada amb les velles hipoteques, o continuar insistint amb qui ens ha conduït fins al fangar, perquè al final pot tenir trenta palanques, gols de Lewandoski, l’excel·lència de Pedri i un Dembélé connectat, que si continues obsessionat a caure en els mateixos errors dels darrers anys, doncs res, acabaràs fent la mateixa sort que els teus predecessors. En definitiva, Xavi ho ha de tenir clar, el seu futur a la banqueta passa per fer el mateix que va fer Luis Enrique amb ell: saber apartar amb contundència qui no sap apartar-se per la seva pròpia voluntat, i si no és capaç de fer-ho, doncs que en passi un que realment els deixi a la grada en els partits importants.