Per Sant Jordi els catalans som una mica més feliços, no ens dura gaire perquè ràpidament tornem al rostre inquiet de qui ha de tirar endavant la botiga, però aquestes hores de llibres, roses, i sobretot, de festa compartida amb la teva gent, son una autèntica meravella. Per això el mosaic d’avui del Camp Nou de “Comparteix el català” és necessari en el dia més adient, perquè recordem en dies de vídeos infames que el Barça té una identitat catalana i només des d’aquesta pot arribar a la universalitat.

No cal entrar amb discussions amb aquells que els anys 50 volien falsejar la figura de Machado per erigir-lo com a poeta del poble quan l’havien obligat a morir a França, que varen cremar la biblioteca de Juan Ramón Jiménez quan aquest viatjava a l’exili, que van condemnar Unamuno a morir en un exili interior per treure després el seu cadàver com a legitimació de la causa franquista, que van esperar tenir a Miguel Hernández en situació de malalt terminal per donar-li tractament mèdic a la presó, o evidentment, van afusellar a Lorca per roig i homosexual. És la seva carta de presentació, i per tant, el mínim dels mínims, és fer propaganda per falsejar la història, ho han fet sempre.

Per això, en lloc d’entrar amb un argumentari amb els assassins de la raó, el que més convé és reafirmar la pròpia identitat, i això passa per aixecar el Barça com a baluard de defensa del català en uns temps on la llengua està passant per moments complicats. Així doncs, la pancarta d’avui hauria d’anar acompanyada d’una política absoluta de club on el català fos present arreu, començant per l’ús del mateix en molts jugadors, la presència del club en campanyes sobre l’ús de la llengua, i la radicalitat a l’hora d’explicar el món que el Barça va ser llum democràtica en anys de tenebres polítiques, que és un club fet a pesar de la història, i que com a bons catalans, perdem els partits que juguem per Sant Jordi perquè mai aconseguim que les festes siguin completes. Bona Diada! Visca Catalunya! Compartim el català!