‘This is Spain’, Hansi
“Dissabte donaré una resposta a aquesta pregunta, avui no.” A Hansi Flick, just després de la victòria de dimecres a Dortmund que enorgullia els culers, li van preguntar què li semblava la sanció de dos partits que li havien imposat després de ser expulsat al Benito Villamarín. Dissabte és avui, i el tècnic s’hi referia sabent que li toca tornar a parlar davant els mitjans de comunicació, la vigília del partit contra el Leganés, el primer sencer que haurà de veure des de la graderia. Som-hi, Hansi. Deixa’t anar.
La seva primera expulsió va ser, aparentment, per un gest espontani, breu, gairebé imperceptible. Un lleu moviment amb la mà, que és l’únic que han trobat com a suposat motiu de càstig les càmeres de televisió, que hi deuen haver passat hores i hores remenant i buscant. Muñiz Ruiz argumentava la vermella en l’acta arbitral: “Sortir de l’àrea tècnica cridant i gesticulant, protestant per una de les meves decisions.” El va alertar un assistent, molt ocupat a captar i interpretar tots els gestos d’una banqueta que intentava pair una decisió polèmica que els regirava el guió del partit. Va intuir la mà de Flick, i cap a l’àrbitre. Vermella i al carrer.
L’escàndol no és el nombre de partits, perquè els entrenadors que veuen la vermella saben que automàticament els en cauran dos, pel cap baix. És el càstig en si, i és també la impossibilitat que els comitès discrepin de l’àrbitre si no és que hi ha un “error manifest”, tal com els agrada dir-ne. El de competició va desestimar les al·legacions del Barça, i el d’apel·lació tampoc va fer cas del recurs posterior del club. Si no detecten el famós “error manifest”, res a fer.
Hem d’acceptar, per força, que els àrbitres no donin explicacions després dels partits. Però no podrien parlar-ne després amb el comitè de competició o el d’apel·lació, per exemple? Si els que acaben sancionant tenen dubtes a l’hora d’analitzar una jugada, en comptes de guiar-se per les imatges, no podrien fer una trucada al Muñiz Ruiz de torn? “Escolta, n’estàs segur, del que vas escriure? Què vau veure exactament?” Ni que sigui per ratificar-ho i basar-se en alguna cosa més que la presumpció de veracitat de l’acta arbitral. Que també podria ser que a l’hora de redactar-la els condicioni la tensió, i que en fred ho haguessin dit diferent. Ja no es tractaria de rearbitrar el partit, sinó que els comitès, per assegurar-se’n, puguin tenir una versió més afinada i calmada de l’àrbitre abans d’imposar, o no, un càstig. Que ho preguntin al Nàstic i les conseqüències de l’acta redactada per Eder Mallo, que ja va ser contradita per un informe posterior dels Mossos d’Esquadra, mesos abans de la querella que ha acabat presentant el club tarragoní contra l’àrbitre, per falsedat documental. En el seu moment, el comitè de competició, donant per bona l’acta, va sancionar el Nàstic amb quatre partits de tancament del Nou Estadi i David Concha amb dotze partits de sanció, entre altres càstigs.
Després del partit al Villamarín, Hansi Flick va dir que ho havia d’acceptar i que no volia parlar dels àrbitres, però va deixar clar que no havia dit res a ningú. Anirà més enllà avui?