L'important és el primer, i ara el que s'ha d'assegurar és anar tranquils a la Champions. La patacada contra l'Hèrcules en el partit de lliga de dissabte té remei.

L'11 de setembre, Diada Nacional és un dia clau: va des del record als qui donaren la vida per la pàtria, als qui van a buscar bolets o altre lleure o als milers d'actes que durant aquesta jornada es fan al llarg de tot el país. Al darrere hi ha una reivindicació eterna. Aquesta jornada mai no podrà ser un dia de festa fins que no recuperem a les nostres mans el que per violència i derecho de conquista ens van robar fa quasi 300 anys. La llibertat i el dret. La llengua i les institucions.

És per això que cal destacar l'esforç que va fer el Barça de ser a tot arreu, a l'ofrena al monument a Rafael Casanova i al Camp Nou fent present que era un dia diferent als altres.

L'horari dels partits que es juguen al Camp Nou a l'hora dels europeus, du color i joia a l'estadi. També hi ajuda el tema del Seient lliure, que possibilita anar al camp a molta gent que no té facilitat per obtenir entrada. Però ara la nova junta del Barça té alguns reptes ben difícils. Des de decidir què cal fer amb el Mini, a engrescar els seguidors vers els partits que juga el Barça B, vers un futbol d'exquisida classe que practica l'equip i que brilla en una segona divisió en què per damunt de tot s'anteposa el resultat.

Actuar en funció del resultat no és el nostre segell. No és el segell ni del Barça ni de Catalunya. Sí que ho és per a una mentalitat del tipus de Santiago Bernabéu i els encara avui enaltidors d'aquell franquista o, per desgràcia, per a alguns polítics mediocres, grisos i porucs que per evitar rebre els crits de la gent, que és poble, l'allunyen tan com poden de qui és el símbol de la Diada Nacional de Catalunya, en Rafael Casanova.