AVALL QUE FA BAIXADA
JORDI PRAT
Malaguanyat Velickovic
Ara que l'entorn madridista es relaxa i visualitza en positiu derrotes contra el Barça, com en l'última final de copa de bàsquet –l'onzena en els últims dotze duels directes, cal no oblidar-ho–, és raonable pensar que ningú pugui aturar-se un moment a pensar per què el millor jove de l'Eurolliga 2008/09 disputés només 12 minuts en tota la copa. I no és cap fet aïllat, sinó que és una constant durant aquest curs que l'ha conduït a un sentiment de frustració i desconfiança en ell tan gran que dijous, a Istanbul, fins i tot es va fer el senyal de la creu quan va anotar el seu únic punt, de tir lliure –va acabar amb un 1/4– a la pista de l'Efes. Novica Velikovic, el primer fitxatge de l'era Messina i pel qual es va haver d'abonar al Partizan mig milió d'euros, està instal·lat en un forat negre que als seus tendres 24 anys és incapaç d'entendre ni canalitzar.
«Crec que és el millor jugador jove d'Europa. Veig els seus partits de les últimes temporades i em causen cada cop millor impressió. És un jugador fet per al Madrid». La frase no és de ningú més que de l'actual tècnic blanc, pocs dies abans de concretar-se el fitxatge. La capacitat de convicció de l'italià va ser decisiva perquè el serbi escollís el Madrid, en detriment dels clubs grecs (Olympiacòs i Panathinaikòs) o el CSKA. Tot va anar com una seda fins que al sicilià se li va posar entre cella i cella que la versatilitat dels seus 2m05 i el seu canell des de l'exterior serien vàlids per jugar d'aler alt, de tres. Ocasionalment, podia ser una alternativa, però la insistència del tècnic –i més encara quan va aterrar Tomic a mig curs passat– va descol·locar per complet el serbi, que ha anat baixant el seu potencial en la mesura que ha anat perdent pes i minuts en l'equip. Amb Garbajosa apartat de l'equip i tres cincs (Fischer, Begic i Tomic), semblava que hi podia haver un bri d'esperança per tornar a actuar en la seva posició natural, la de quatre, on a l'estiu va fer un notable mundial amb Sèrbia. Però, Mirotic ha fet l'eclosió i Messina no ha tingut cap problema per donar-li pas.
Barrats ara els camins per jugar –a la posició d'aler alt, Suárez acapara la majoria de minuts– i tenint perspectives nefastes a mitjà termini, Velickovic ha de fer un pensament si no vol que la seva il·lusionant projecció quedi en no res. El Madrid disposa a l'estiu d'una opció per prorrogar-li un any més el contracte, però seria una animalada que el club blanc prorrogués aquesta tortura a l'aler pivot serbi un altre any. És obvi que Messina no s'ha sabut moure en la derrota contínua i ha donat tombs constants (fitxatges temporals, canvis de rols,...) sense èxit. I Velickovic ha estat qui més mal parat n'ha sortit. Que a ningú li estranyi que, en un altre equip i jugant al seu lloc, torni a enlluernar. Amb els jugadors amb talent, només cal sentit comú.