L'EDITORIAL
Estiu dramàtic per al voleibol català
Ha estat un estiu dramàtic per al voleibol català masculí. La retirada de la superlliga del Barça i del Sant Pere i Sant Pau de Tarragona ha sobtat perquè s'ha produït, paradoxalment, en un moment esportiu àlgid. Els blaugrana van ser tercers i els tarragonins es van salvar sens angúnia. El problema del Barça és d'ordre intern i respon a la decisió de la directiva de retallar el pressupost de les seccions. És llàstima, perquè el club estava treballant molt bé el planter i donant sortida als jugadors destacats amb minuts valuosos a dalt. A Tarragona, on hi havia voleibol d'elit des del 1996, el detonant ha estat la retallada sensible de l'aportació municipal. La història del SPiSP no s'haurà pogut escriure sense les subvencions de l'Ajuntament, això és indiscutible. Però l'equip de govern va comunicar al club la reducció al juliol, amb el calendari fet i els jugadors fitxats. Molt tard. El SPiSP aprofitarà els diners per saldar el dèficit, però això suposa un punt final irreversible.
Sense equips catalans tampoc en la divisió de plata i tenint en compte les poques ajudes que ha tingut sempre del sector privat el voleibol català, segurament perquè mai no ha acabat d'atreure gaire els espectadors, res no fa pensar que hi hagi un relleu a curt termini.