Han tornat
El Barça (i Messi) està a punt d'estar fi, molt fi. Com sol passar cada temporada amb Guardiola. Potser ja no li arribarà per guanyar la lliga, però sí per ser l'equip que s'ha trobat a faltar sovint. Més que pel resultat, prou contundent, va ser per la sensació. Els bioritmes de Messi són també els de l'equip. Estan tornant als indicadors que té l'equip quan és imparable. La novetat van ser els crits de “Guardiola, Guardiola!”. Ningú s'imagina l'equip sense ell. Que s'ho acabi de pensar. Els pròxims compromisos (Calderón...) potser no seran decisius perquè doni el sí, però poden fer que ja no pugui dir que no. Messi ja va parlar amb els quatre gols, però també li ho va demanar de paraula al final del partit.
L'equip encara té alguna via d'aigua, com la que li va fer encaixar el gol de Piatti. Però la reacció a aquest cop d'adversitat va ser de molta magnitud futbolística. L'equip d'Emery va repetir el plantejament de plantar la defensa força lluny del porter Alves, ajuntar molt les línies i sortir esperitats per les bandes quan recuperaven la pilota. Igual com a les defenses rivals els costa defensar el Barça perquè juga amb dos homes oberts a les bandes, als blaugrana també els costa tancar els contraatacs del València perquè sempre surten per la banda. Així va arribar el gol visitant al minut 8.
El 0-1 podia ser un mur davant els 13 punts d'avantatge del Madrid, però va ser un estímul. Senyal que l'equip va recuperant bones sensacions. Fins llavors no havia tingut el control del partit, i a partir d'aquell moment, més que a tenir-lo, va posar-se a foradar el sistema de contenció del València. Amb Xavi al camp l'equip hauria pogut triar la via de la possessió massiva de pilota. Però no hi era. Això sí, per jugar en espais reduïts el Barça té els millors jugadors del món: Messi i Iniesta. Són capaços d'edificar l'Empire State en una rajola. Tots dos es van activar de mala manera. També hi va ajudar Piqué, que tornava després d'un dels seus piques amb Guardiola. Ho va fer destacant en el que és millor que els altres defenses: la sortida de la pilota. Iniesta i Messi van trobar passadissos, corredors i a vegades autopistes entre les línies defensives rivals. Se'n van beneficiar Cesc, Alexis i Pedro, però sense poder marcar. Van arribar moltes ocasions i menys gols dels que mereixia l'equip. El porter Alves va continuar inspirat en tots els u contra u, excepte amb Messi, que ja ha trobat la manera de batre'l i va capgirar el resultat en dues jugades d'oportunista. L'argentí està prou fi per fer de mig, de passador i de golejador alhora. Amb dos gols més va sentenciar el partit. Es podia haver complicat perquè no hi havia manera de batre Alves. I va haver d'aparèixer el moment de Valdés, que va aturar un míssil de Feghouli. La solució alternativa hauria estat tancar-lo des del control que sap exercir Xavi. Però el partit va quedar obert i així el va afrontar el Barça. És més, Guardiola va fer entrar Tello per agitar-lo encara més. Amb tot desbocat, Messi va establir la sentència. Xavi va trepitjar la gespa i se'n va anar al vestidor amb un golet. Bones notícies per a l'equip, a falta de la que espera tothom.