I no va anar al pàrquing del Luzhniki?
No hi ha constància que José Mourinho esperés dimarts l'àrbitre Björn Kuipers al pàrquing de l'estadi Luzhniki de Moscou. El sistema arbitral dins de les competicions de la UEFA no és encara un terreny en què el tècnic portuguès s'hi pugui moure amb impunitat. Això sí, a la sala de premsa es va recordar de manera preponderant de l'àrbitre a l'hora de justificar l'empat del seu equip. No deixa de ser curiós que en els dos últims partits que el Madrid no ha guanyat, ell ha assenyalat l'àrbitre com a principal culpable. Sí, l'empat anterior al de Moscou va ser el 2-2 al Camp Nou en la tornada dels quarts de final de la copa del Rei. I sí, va ser el de l'episodi mafiós en què Mourinho va esperar Teixeira Vitienes al pàrquing del Camp Nou per recriminar-li la seva actuació i intimidar-lo per a futures coincidències. Va ser una situació tan inusual que fins i tot va tapar que en realitat cap dels dos equips podia queixar-se de l'àrbitre més que l'altre. Però Mourinho va aconseguir el que volia: que quedés fixat que l'àrbitre havia perjudicat el seu equip. Tan escandalós com l'acte mateix va ser l'immobilisme de la federació espanyola, organitzadora del torneig i responsable de l'arbitratge, ja que el va deixar sense sanció. Ni tan sols va amonestar-lo. Entre una cosa i l'altra, és difícil negar l'evidència que Mourinho actua amb impunitat, tant als pàrquings com a la sala de premsa. I l'altra part és que les crítiques de Mourinho tota la temporada passada als organitzadors de la competició, als que fan el calendari i als arbitratges han fet pòsit i han donat rendiment al seu equip, que no té deu punts de coixí respecte al Barça tan sols perquè el seu equip ho està fent bé.
A Europa la qüestió és diferent. No és un territori que Mourinho tingui sota el seu influx. D'entrada, la UEFA, no com la RFEF de Villar, el va sancionar per haver fet acusacions al Barça i a l'organització d'adulterar la competició (el dia del famós “¿Por qué?”). I en els partits de lliga de campions es troba amb arbitratges neutrals. Quan no guanya, li falta temps per posar sobre la taula un greuge comparatiu que només veu ell. Dimarts a Moscou no va fallar. Va acusar l'àrbitre de no haver assenyalat una falta a Cristiano Ronaldo abans de la que va causar el gol de l'empat del CSKA. Però encara més revelador va ser quan va barrejar el Barça (sense esmentar-lo, és clar) en el tema arbitral. Va dir que havia estudiat l'arbitratge de Kuipers en la final de la supercopa europea. Sí, la que van jugar el Barça i el Porto. “Pensava que ens faria un arbitratge semblant, però no ha estat així”, va dir. Sí, Kuipers va expulsar dos jugadors del Porto (és igual que fos amb el partit decidit). Conclusió per a Mourinho: a Europa encara afavoreixen el Barça i perjudiquen el Madrid. D'una part, l'obsessió de Mourinho amb el Barça és malaltissa. De l'altra, no pararà fins que, com a Espanya, a Europa tampoc res no li impedeixi guanyar sempre.