El partit que va convèncer Guardiola
Quan Pep Guardiola només havia mirar als ulls dels seus jugadors per saber si encara tenien ganes de guanyar i ell ganes de continuar, hi havia partits en què trobava totes les respostes que necessitava. La temporada passada va ser molt aviat quan va saber que l'equip tenia fam per tornar-se a menjar al món. No podia saber encara que tornarien a guanyar la lliga i la Champions, però ja va intuir que lluitarien fins al final per totes els títols, fins i tot la copa que es va acabar enduent el Madrid de Mourinho a la pròrroga a Mestalla. Va ser en la tercera jornada del campionat de lliga. El Barça jugava al Calderón, un camp on les dues temporades anteriors l'equip de Guardiola havia perdut. Un camp on els blaugrana solien tenir bones actuacions, fins que entraven en el descontrol que propiciaven els vermell-i-blancs i acabaven sucumbint.
Aquell dia, 19 de setembre de 2010, el Barça dels sis títols del 2009 sabia que en el seu marge de progressió hi havia partits com aquell. Guardiola el tenia assenyalat, igual com els enfrontaments amb l'Espanyol i la visita a San Mamés. Si el tècnic esperava una resposta a les seves aspiracions, aquell dia la va tenir amb una actuació superba dels seus homes. L'Atlético de Madrid va jugar tan bé o més que les altres vegades que havia derrotat el Barça. I fins i tot amb més duresa. Aquell dia va ser també el de l'entrada a destemps d'Ujfalusi a Messi. Però va ser sobretot el partit en què Barça va mostrar les seves millors credencials, la seva identitat d'equip que té una idea creativa de futbol i, encara més, que sap competir com el que més i en qualsevol mena de condicions. El partit va acabar 1-2, amb un gol inicial de Messi, va empatar Raúl García i el segon gol de Piqué. Però havia d'haver acabat amb una golejada a favor del Barça. Va triomfar en totes les situacions, davant qualsevol exigència, enfront de tots els problemes. Va imposar la seva proposta futbolística amb tanta habilitat com coratge. I no hi va faltar la jugada exemplar de Messi: en el minut 70 va fer una llarga cursa per cobrir una pujada a l'atac de Maxwell que va demostrar de quina mena de compromís està fet l'equip. “Nosaltres busquem que Víctor Valdés passi la pilota a un company, i aquest la passi a un altre company, i aquest a un altre... Fa vint anys que tenim aquesta idea. Generar joc, generar espais, aquest és el nostre joc”, va dir, satisfet, Guardiola. “És un espectacle com hem jugat. Estic tan orgullós que amb aquesta gent podem anar fins a la fi del món”, hi va afegir.
Més tard, el Barça també va guanyar a San Mamés (1-3) i a Cornellà-el Prat (1-5). Guardiola, però, ja sabia des del partit al Calderón de què serien capaços els seus jugadors. Demà el Barça juga al Calderón, en unes condicions força diferents. Amb la lliga mig perduda. Però els seus jugadors poden dir moltes coses en un partit com aquest.I potser no poden fer que Guardiola digui que sí, però sí que ja no pugui dir que no.