Ja ho sabem, que no tots som iguals
La Solheim Cup és una competició de golf per equips de categoria femenina que les seleccions d'Europa i els Estats Units disputen des de l'any 1990. Seria la versió femenina de la Ryder Cup. El cap de setmana passat es va disputar al Colorado Golf Club, a l'Estat de Denver, als Estats Units, la tretzena edició de la competició. L'equip d'Europa va revalidar la victòria que havia aconseguit fa dos anys a Irlanda i ja acumula cinc títols, per vuit dels Estats Units. A més, era la primera vegada que Europa guanya la Solheim Cup a territori americà. I tot plegat, amb tres jugadores espanyoles entre les dotze components de l'equip europeu. Les navarreses Carlota Ciganda i Beatriz Recari i la malaguenya Azahara Muñoz van fer equip amb dues angleses, dues sueques, una francesa, una alemanya, una escocesa, una noruega i una italiana.
L'espanyola, per tant, era la nacionalitat dominant en l'equip europeu, tot i que, des del seu punt de vista en què els estats manen i la resta no són res, també haurien de comptar que hi havia tres britàniques: dues angleses i una escocesa. No seré pas jo, però, qui negui el tret diferencial escocès.
Tot plegat ve a tomb per la plana que dimarts va fer el diari Marca sobre aquest èxit del golf europeu. El titular: “La Europa más española reescribe la historia”, en què explicaven, amb molts més detalls i molta més èpica, el que es resumeix en l'inici d'aquest article. La foto gran que il·lustrava l'article era molt semblant a la que hi ha en aquesta plana: les tres jugadores espanyoles amb l'uniforme oficial, la copa, una gran bandera espanyola i unes banderes europees més petites.
Traslladem-ho tot a un campionat en què qui competís no fos Europa sinó Espanya –o sigui totes les competicions de seleccions–, en què hi hagués una majoria d'esportistes catalanes que, en celebrar el títol aconseguit –una medalla d'or en un mundial de waterpolo, per exemple?– es fessin una foto sense la resta de companyes, amb una gran bandera catalana i unes banderes espanyoles més petites. O sigui, la mateixa foto que hi ha en aquesta plana, on Espanya faria el paper que aquí fa Europa i Catalunya, el paper que fa Espanya. Aquest diari podria fer servir la foto en una plana on titulés “L'Espanya més catalana...” parlant del paper decisiu de les catalanes en un triomf espanyol. No passaria res, oi? Els mitjans convencionals i les xarxes socials en parlarien bé. No hi hauria cap escàndol. Segur.