Quan les dades no ho expliquen tot
Les dades, les estadístiques, expliquen moltes coses, però no tot. Darrere dels números sempre hi ha d'haver lletres que ens acabin d'explicar el que volen dir les xifres i si la interpretació que en fem és correcta. En el recent campionat del món d'atletisme tenim un parell d'exemples de com podem no explicar correctament la veritat si només ens refiem del que ens diuen els llistats de dades.
Diumenge, durant la jornada final del mundial de Moscou, hi va haver un gran interès per veure qui acabava primer en el medaller, Rússia o els Estats Units. Al final va ser Rússia, amb set medalles d'or i un total de 17 guardons, la que va acabar primera, davant dels Estats Units, amb 25 medalles però només sis d'or.
I aquí arriba la primera realitat mal explicada. Tothom ha dit que era la primera vegada des del mundial d'Edmonton, el 2001, que els Estats Units no acabaven primers en el medaller. Aquesta afirmació és veritat feta el 18 d'agost del 2013, el dia que es va cloure el mundial de Moscou; però era falsa el 12 d'agost del 2001, el dia que es va acabar el mundial d'Edmonton. Aquell dia, els Estats Units van acabar el mundial amb 19 medalles, de les quals 9 van ser d'or, superant Rússia, que també va guanyar 19 medalles però amb només sis d'or. Què ha passat aquí? Doncs que els Estats Units van perdre fins a set medalles pel camí a causa de diversos afers de dopatge que es van anar descobrint en els anys posteriors al 2001, bàsicament per l'anomenat cas Balco: Marion Jones va perdre l'or en els 200 m i la plata en els 100 m; Kelli White, el bronze en els 200 m; Tim Montgomery, la plata en els 200 m, i els equips de relleus de 4x100 masculins i femenins i el 4x400 masculí van perdre l'or. Rússia també va perdre una medalla d'or, la de la llançadora de disc Natàlia Sadova. Tot plegat va provocar una redistribució de medalles que va fer que els Estats Units en perdés quatre d'or, dues de plata i una de bronze, i en guanyés, al mateix temps, dues de plata. Avui, el medaller d'Edmonton 2001 diu que Rússia va guanyar cinc medalles d'or i un total de 19 medalles i els Estats Units, també cinc d'or però només un total de 13 medalles.
L'estadística també ens diu que Usain Bolt s'ha igualat a Carl Lewis i Michael Johnson com atletes masculins que tenen més medalles d'or en els mundials: vuit. Tenir, en tenen vuit tots tres, però mentre Bolt ha pujat vuit cops al lloc més alt del podi, Carl Lewis ho va fer set vegades i Michael Johnson, nou. Lewis va guanyar l'or dels 100 m del mundial del 1987 dos anys després, quan la IAAF va treure a Ben Johnson –campió a Roma el 1987– tot el que havia guanyat després de confessar que es dopava. Michael Johnson va recollir la medalla d'or dels 4x400 m a Sevilla el 1999, però la va haver de tornar l'any 2008, quan la IAAF va desqualificar l'equip per la implicació del seu company Antonio Pettigrew en el cas Balco. De vegades les xifres no expliquen tota la veritat.