L'experiència és un grau
En l'esport, l'experiència també és un grau, i aquest cap de setmana ha quedat novament demostrat que l'edat superior a la mitjana dels participants diríem que habituals no sempre condiciona les classificacions o els resultats. Chris Horner s'ha convertit, amb 41, anys en el ciclista més veterà que obté el triomf en una gran volta de tres setmanes. Nascut a Okinawa (Japó) el 23 d'octubre de 1971 però amb nacionalitat nord-americana, ha estat el millor en la Vuelta a Espanya i ha demostrat que un esportista també pot estar en plenitud sent un quarantí en una disciplina en què és força més comú trobar-hi participants molt més joves. Dic això perquè els fondistes, en atletisme, per exemple, arriben al seu zenit ja veterans, perquè el seu cos ha adquirit una resistència que no tenia malgrat que, per contra, hagin perdut explosivitat i velocitat. Doncs això, que a Horner l'apuntem al capdavant i també ens fixem en el tennista txec Radek Stepanek, que juntament amb el seu company Tomas Berdych ha tornat a catapultar la República Txeca a la final de la copa Davis. Amb 34 anys, Stepanek ha tornat a jugar els individuals i els dobles. L'any passat quan els txecs van derrotar Espanya en la final de Praga, Mourinho el va citar d'exemple perquè havia jugat divendres, dissabte i diumenge, i en l'últim partit va signar el punt decisiu. El polèmic portuguès va utilitzar la figura del txec per desacreditar els que parlaven de rotacions i per deixar retratats els seus jugadors, que, crec recordar, havien fet un mal resultat en algun dels camps en què la lliga passada van fluixejar –és que en van ser tants!–. Stepanek va guanyar divendres el seu partit individual i dissabte va repetir en el doble. En aquesta eliminatòria contra l'Argentina, resolta amb 3-0, els partits de diumenge ja no van tenir cap incidència.
Sense moure'ns del tennis ni de la copa Davis, trobem el veterà especialista en dobles canadenc Daniel Nestor (42 anys), que va néixer a Belgrad el 4 de setembre de 1972. Fent parella amb Vasek Pospisil, va donar el punt al seu país en l'enfrontament de semifinals que va cloure ahir precisament a Belgrad contra Sèrbia.
Al marge del que ha passat en les últims hores i parlant del mundial d'hoquei sobre patins que es jugarà del 20 al 28 d'aquests mes a Angola, una de les grans absències respecte del campionat del 2011 que es va disputar a San Juan (Argentina) serà l'absència amb l'equip italià del recentment retirat Enrico Mariotti –Grosseto, 8 de gener de 1969–, exjugador del Barça, el Reus, el Voltregà i el Vilafranca, entre d'altres, que va penjar els patins aquest darrer curs amb 44 anys. Mariotti, per citar només un exemple que dóna una mostra de la seva longevitat, va jugar i guanyar el mundial de la Corunya del 1988. Ha plogut molt des de llavors. El seu darrer equip ha estat el Forte dei Marmi, conjunt en què, curiosament, no era el jugador més veterà. No? No. El seu company Roberto Crudeli, a qui vam tenir l'oportunitat de veure jugar a Catalunya a la pista del Vendrell la temporada passada, és el jugador en actiu en l'alt nivell de l'hoquei sobre patins que lidera el rànquing d'experimentats amb 50 anys. Va néixer precisament a Forte dei Marmi el 1963, i també va jugar al Reus Deportiu (1999-2000). Quan el van fitxar amb 36 anys em va semblar una mica massa veterà per al conjunt roig-i-negre. Queda clar que en el món de l'esport, com en molts altres àmbits, tot és relatiu.