La moció de censura contra la junta de Sandro Rosell ha quedat en un no res, afortunadament. Quines ganes de fotre merder que tenim a Can Barça i per extensió els catalans. Els promotors es planyen que es requereixi un 15% de signatures per presentar la moció de censura i segons ells n'hi hauria d'haver prou amb un 5%, tal com passa al cub de petanca del meu barri. De ganes de cridar l'atenció no en falten, de ganes de fer-se un nom no en falten i de gent carregada de suposades bones intencions n'hi ha per donar i per vendre. Però de sentit de responsabilitat ben poc, també és veritat que sense soroll sovint tampoc no ens faria cas ningú. Ja li van fer la marranada al president Laporta amb aquella moció de censura, de trist record, que va estar a un pas de decapitar-lo. No s'ho mereixia, ja no Laporta sinó el Barça, l'escenificació d'un merder amb llum i taquígrafs quan les eleccions feia quatre dies que s'havien celebrat i quan faltaven quatre dies per a la nova convocatòria. Però som així i, sobretot, ens dotem de grans facilitats per fer-ho possible. Al Madrid, per posar un exemple, no hi ha cap mecanisme que possibiliti una moció de censura, ni reunint el 15% ni el 50%.

Però aquesta mala manera de fer, de possibilitar que qualsevol que tingui una ocurrència pugui posar en escac o sotmetre a judici la principal entitat del país no és només un mal que afecti el Barça.

Mirin sinó ara el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que és un òrgan que bàsicament es dedica a fiscalitzar TV3. I que, en canvi, no té cap mena d'atribució per avaluar Tele 5, Antena 3, Intereconomía, la COPE o qualsevol altra cadena. Cap. A Espanya, en canvi, no en tenen. Així, ara ha passat que davant la denúncia per una emissió de l'Info K sobre la Via Catalana s'ha organitzat un judici contra TV3. Els membres del tribunal examinador del CAC són tres persones designades per CiU, dues pel PSC i una pel PP. La majoria d'elles no tenen cap mena de vinculació amb el món del periodisme. El resultat ha estat ajustat. Tres a tres, de fet ho ha salvat el vot de qualitat del president del CAC. Si no hagués estat així el CAC hauria censurat TV3. Gran feina la dels dos representants del PSC i el del PP, molt gran. És com si estiguéssim pagant un ens públic per vetllar pel fair play al futbol però finalment només fiscalitzéssim el Barça i, damunt, tinguéssim un tribunal en què la meitat dels seus membres són del Madrid. Esperpèntic.