El 2014 pinta bé
Facin l'exercici. Recordin el que van dir o van sentir al seu voltant durant els primers 25 minuts del partit del Barça a Getafe. A casa, al bar o al costat d'un transistor. Els renecs, les crítiques i els avisos de catàstrofe... I observin l'evolució cap a reaccions i conclusions diametralment oposades derivades de la victòria final –òbviament–, però també de la manera, de la contundència, de la capacitat de reacció i de l'autoritat que desprèn. Quants diagnòstics i quantes editorials no haurien quedat desmentides durant la mitja hora posterior. I la diferència és tan simple com el factor humà. L'exemple més clar ens el regala Cesc Fàbregas, el mateix que davant les càmeres va reconèixer que havia jugat “vint minuts lamentables”, el mateix que després va ser clau en la reacció de l'equip i decisiu en la concreció, amb l'assistència del 2-1i l'autoria dels dos gols que garantien la victòria final i materialitzaven la golejada.
El jugador és una imatge del que li ha passat a l'equip en aquesta primera part de temporada. Erràtic i desconcertant en alguns passatges del seu creixement, però seguint un full de ruta que el projecta al 2014 en trajectòria clarament ascendent sense haver abandonat el lideratge del campionat al llarg de tot el 2013 –ja són 55 jornades consecutives–, que es diu aviat. I per si ens falten exemples, aquí hi ha Pedro. Fa mesos que el comentari dels primers 25 minuts condemna Pedro a la suplència o al traspàs a un altre equip, sense expectativa de millora. Però aquest mateix Pedro ha estat el millor davanter de l'equip aquest mes de desembre, encara que tots els ulls hagin mirat a Neymar. I aquest Pedro a Getafe va estirar del carro de l'equip com ho hauria fet Messi i el mateix Neymar, però sense les portades dels cinc dies posteriors. Pedro, Cesc, Martino... El Barça no pinta malament per al 2014, però sempre que sigui capaç de corregir l'error humà. L'error dels vint minuts lamentables de Getafe i el de trets al peu com el del vicepresident Faus amb Messi. Tot compta.